La gent ens anomena bojos; no obstant, si els preguntes què és la bogeria, no saben què és o no volen contestar. Igual que quan a algú li diem ximple, perquè ha fet alguna ximpleria i sabem el que és una ximpleria, a algú que anomenem boig, perquè ha fet o dit una bogeria, hauríem de saber el què és la bogeria.
La bogeria, què és? Una paraula que mai ningú sabrà el que és, que algú es va treure de la màniga per discriminar un col·lectiu? Bé, a mi, com la gent em diu boig no m’importa opinar sobre què és la bogeria. És més, em sento amb tot el dret a fer-ho i que allò que jo digui, o allò que diguem els que vam patir l’adjectiu de bojos, és el que ha de ser en realitat.
La bogeria per a mi és quan no em puc treure una idea del cap i se’m repeteix, dia rere dia, hora rere hora, minut rere minut, depenent del que hagi arribat a desenvolupar-se en mi. Així és com va començar el meu brot psicòtic. Després, per alimentar aquella idea, van començar a acompanyar-la deliris, al·lucinacions, etc. Posaré els següents exemples de bogeria, perquè el meu brot psicòtic va començar igual que aquests exemples.
Per a mi hi ha bogeries bones i bogeries dolentes per a la persona. I reaccions bones o reaccions dolentes davant la bogeria. Les bogeries bones o dolentes per a la persona no depenen d’ella, però les reaccions bones o dolentes sí que depenen de cada persona. Un exemple de bogeria bona per a la persona és quan estàs enamorat. No va ser dolent per a mi, però no em podia treure a aquesta persona del cap. Va ser bo per a mi perquè em feia feliç, em posava content, estar enamorat.
Un exemple de bogeria dolenta per a la persona és quan perds a un ésser estimat. Per a mi va ser perjudicial perquè no em podia treure tampoc a aquesta persona del cap i sabia que no la tornaria a veure. Va ser dolent per a mi perquè em feia estar trist, em feia estar deprimit, saber que no tornaria a veure a aquesta persona.
Un exemple de reacció dolenta davant la bogeria d’estar enamorat hauria estat fer el mal, que hagués fet allò possible per evitar que aquesta persona s’enamorés d’una altra. I una reacció bona hauria estat fer el bé, perquè la persona de la qual estava enamorat pensés que era una gran i bona persona i ens enamoréssim mútuament.
Un exemple de reacció bona davant la bogeria de perdre un ésser estimat hauria estat que pensés que aquesta persona m’estava observant des de l’altre món, per jo fer el bé i que se sentís orgullosa de mi. I una reacció dolenta hauria estat pensar que sense aquesta persona la vida no té sentit, que no m’importés fer el mal perquè prou malament s’havia portat la vida amb mi i haver començat a odiar a la gent que és feliç. Sort que no vaig tenir aquesta reacció, la d’odiar a la gent que és feliç perquè rarament es pot o es vol ser quelcom que s’odia.
Us posaré un altre exemple que es dóna quan estàs enamorat, que està molt estès i que la societat no ho accepta com a dolent, que ho veuen fins i tot amb certa gràcia, però que quan es dóna en altres tipus de situacions, a la psiquiatria en general no li fa cap gràcia. Em refereixo a quan la persona interpreta una casualitat com una causalitat. Em sembla oportú explicar la diferència. La casualitat és quan quelcom passa per atzar i la causalitat és quan quelcom passa a causa d’algo.
Doncs bé, l’exemple del que us parlo és el de treure-li els pètals a una flor. Un pètal, és un “m’estima” i el següent és un “no m’estima“. Fins arribar a l’últim pètal i si és un “m’estima“, aquesta persona… T’estima! I a l’inrevés. Això seria interpretar una casualitat com una causalitat quan la persona està enamorada. Perdoneu que en aquest últim exemple no parli en primera persona, però és que és quelcom que està tan estès en la societat, que dic jo no m’haurà passat a només mi.
Així, en aquesta vida he conegut i he sabut el que és la bogeria en moltes altres situacions, i cada vegada que no m’he pogut treure una idea del cap he hagut de comparar si s’acostava més a estar enamorat o a la pèrdua d’un ésser estimat. Però no m’he alarmat ni he anat al psiquiatre cada vegada que he estat trist o feliç. Sé que per anar al psiquiatre aquesta tristesa o aquesta felicitat ha de venir acompanyada d’insomni o deliris o al·lucinacions, etc. I tot i així, tampoc m’he alarmat, ja que em considero afortunat de viure en un temps i en una societat en què hi ha gent que el seu treball és ajudar-me. Per això, quan crec que necessito ajuda, no dubto en demanar-la.
Així que bé, com veieu, per a mi la bogeria no és només cosa de bojos, perquè les paraules “bogeria” i “boig” no tenen connotacions negatives per a mi. Ja podeu anomenar-me “boig”, sabent que tothom ho ha estat alguna vegada.
I encara que no tenen connotacions negatives per a mi, amb aquest article no he volgut dir que estem tots bojos. El que vull dir és tot el contrari. Que el millor serà que no em discrimineu, que diguem que tots estem bé, inclòs jo, perquè jo també nomes he estat boig a vegades.
Alfonso Gálvez
