Sempre, des de molt petita, m’he preguntat si realment era jo la rara de la classe de qui tots se’n burlaven i es reien d’ella. Jo era una nena pigada, tímida i molt abstreta. Únicament tenia un parell o tres d’amics a la classe. Potser va ser per això que va començar aquell odiós bullying que vaig patir des dels onze fins els catorze anys anys.
Llavors treia molt bones notes i competia en el Club Natació Badalona, on per cert era bastant bona. Tot va començar a canviar a 7è d’EGB. L’assetjament escolar va anar augmentant. Les meves notes van baixar, tant van baixar que vaig suspendre sis, i vaig aprimar-me onze quilos.
Els nens a aquestes edats són molt influenciables i, per tal de seguir el líder de la classe, formaven tots uns ramats. Em robaven l’esmorzar, m’insultaven, em seguien fins la casa dels meus avis. En una ocasió em van tancar a un lavabo. Va ser en aquell moment quan vaig decidir demanar ajuda als meus pares. Estava ja en 1r de FP quan va passar allò del lavabo, i els meus pares van parlar amb la direcció de aquella escola, que no va oferir cap tipus de ajuda. Jo, per cert, ja m’estava veient amb una psiquiatre infantil.
Els meus pares van optar per treure’m de l’escola, abans es podia fer a aquella edat, i em van apuntar a classes de angles intensives a una acadèmia. Més tard, al setembre, vaig anar a l’institut del costat de casa meva a cursar 3r d’ESO i no vaig tenir problemes d’assetjament escolar. Però ja no volia tornar al setembre a començar 4t. Va ser aleshores quan vaig decidir “fer una tonteria” que em va portar a patir un ingrés psiquiàtric a la Maternitat de l’Hospital Clínic, a la planta de trastorns alimentaris. Vaig estar tres setmanes, durant les quals vaig conèixer a nois i noies meravellosos que, vulguis o no, estaven passant pel mateix que jo.
El diagnòstic del psiquiatra en aquell moment és irrellevant: trastorn de la conducta. Només se que tenia disset anys i m’estaven inflant a medicació com a un porc.
No seria fins complir la majoria d’edat quan em van diagnosticar el trastorn bipolar a Torribera. En un brot psicòtic van veure que tenia Trastorn Bipolar Tipus I.
I, per cert, tinc l’ESO i el Batxillerat acabats. Malgrat tot.
Núria Prats
