Crec que hi una certa idea predominant de que el cànnabis i altres tòxics no tenen una gran importància en la nostra salut. L’alcohol es consumit de forma habitual per milions de persones. I malgrat totes les campanyes publicitàries, la gent fuma tabac amb alegria.
A molts no els agradarà el que diré, però tant el haixix o la marihuana com l’alcohol, no són precisament inofensius.
El consum de haixix va ser una de les principals causes de que abandonés els estudis. El consum de cànnabis en l’adolescència et fa perdre la memòria a curt termini. Jo no recordava res. Inclús em va provocar problemes a la feina, perquè se’m oblidaven les ordres que havia de donar a l’ordinador. Precisament em vaig posar a treballar perquè els estudis no anaven bé. Malgrat que feia molts cops al dia les mateixes feines, no les recordava.
Si ets adolescent i beus molt d’alcohol, la teva personalitat no es desenvolupa com cal. En comptes de trobar estratègies per afrontar els problemes que van apareixent en el procés de fer-te adult, cerques solucions en l’alcohol i després et falten les habilitats que necessites.
L’alcohol és una droga dura. Ja amb més anys, vaig començar a consumir alcohol en quantitat. Per començar, et fa més ximple, perquè l’alcohol crema neurones. Després resulta que no pots fer amb normalitat cap activitat. Pots perdre la feina o tenir problemes de relació. I per aconseguir els mateixos efectes cada cop necessites consumir més. A més a més, l’alcohol és un depressor del sistema nerviós central. No només no estàs content sinó que estàs deprimit.
Si a tot això li sumes problemes mentals, tens un còctel explosiu. La teva vida es desmunta molt més ràpidament del que tu l’havies muntada. Almenys sóc una persona que no es posa agressiva amb l’alcohol, com li passa a molta gent. I no condueixo. És normal que en molts accidents de trànsit estigui involucrat l’alcohol. Si tens problemes mentals, consumeixes alcohol i simultàniament prens medicació, el teu cap és un caos.
I després, per a recuperar-te de tot aquest afer, et calen mesos o anys d’esforços. Estar més o menys normal, després del meu darrer brot, em va costar més de dos anys. Dos anys de depressió i ansietat. I vivint, en ocasions en un univers paral·lel més aviat terrorífic. Malgrat que prenia medicació, i molta, jo seguia delirant a estones. I no tinc molt clar si m’he recuperat totalment d’aquell brot. Em perdo en la meva ment amb massa facilitat.
Del tabac prefereixo no parlar perquè per poc em costa la vida.
I la qüestió és que malgrat molts problemes, podem tenir una certa qualitat de vida. La vida emocional no té perquè ser unes muntanyes russes. No dic que sigui fàcil, però el consum de tòxics agreuja els problemes, no els soluciona.
Fèlix Rozey
