És una de les coses més senzilles i que al mateix temps pot convertir-se en una de les més complicades. Dormir per una persona amb trastorn mental pot ser un terrible problema.
Recordo com, quan feia el servei militar, vaig passar nits i nits sense dormir. Passar tres o quatre nits sense dormir era una cosa habitual. Anava com un zombie tot el dia, d’un lloc a altre. Hauria desitjat dormir un any sencer. Clar, finalment el meu cervell es va descontrolar i em van portar a l’hospital militar, on amb l’ajut d’un parell de pastilles vaig dormir més de vint hores d’una tirada.
Però no pots prendre pastilles per dormir eternament. Les benzodiazepines que et recepten els psiquiatres tenen problemàtics efectes secundaris i, a més a més, enganxen. Enganxen molt.
Hi ha mètodes més naturals. Anar disminuint els llums. Dormir sempre a la mateixa hora. Canviar l’agressiu brogit de la televisió en una música suau i després el silenci. Eliminar el consum de cafeïna.
Però quan s’han fet les quatre de la matinada i no t’has dormit que fas? Si et prens una pastilla no et llevaràs fins les dotze del migdia. I potser has de fer coses el matí següent. I si no te la prens, tant si et dorms com si no, al dia següent tornes a ser un zombie. I no vols enganxar-te a les pastilles.
Per no parlar del cas en que siguis fumador. Després de dos nits sense dormir potser t’has fumat deu o dotze paquets seguits (i no exagero).
I els canvis d’horari. Et dorms cada dia a les cinc, les sis, les set. I quan els altres estan fent vida activa és quan dorms tu. I la teva vida és un caos.
Et diuen que no et dorms perquè no estàs cansat. Què no estàs cansat? T’has passat tot el dia caminant per Barcelona. Has caminat potser vint-i-cinc o trenta quilòmetres. I és igual, es fan les quatre de la matinada i ten els ulls oberts com plats.
Si estàs en un brot, la cosa és encara més caòtica. Aleshores camines, i fumes i menges a qualsevol hora. I dorms una nit cada tres o quatre dies. Si estàs eufòric, desprès d’un parell de nits vas més drogat que si anessis ple de heroïna.
Espero que un dia d’aquests algú descobreixi una solució als meus problemes. Unes pastilles que no tinguin els efectes secundaris del Valium o el Lorazepam. O algun remei natural semblant. I que si deixes de prendre’l et dormis com un nadó.
Cal no perdre l’esperança.
Fèlix Rozey
