Il·lustració © Francesc de Diego
A molts dels nostres pensaments no acostumem a donar-lis importància. Acostumem a dir: “Bah, només són pensaments, els pensament no fan res.” Però si furguem una mica, veurem que aquestes opinions són equivocades.
Moltes persones que tenen problemes de salut mental, la majoria dels pensaments que acostumen a tenir són negatius, i aquesta és una de les causes i conseqüències del seu patiment. Quan realitzem alguna acció, la que sigui, és perquè hem tingut el pensament de fer-ho abans. Quan una persona té pensaments de robar o matar per exemple, és més fàcil que arribi a realitzar això que una altre persona que no té aquests pensaments.
Generalment no els cuidem, no els hi donem importància als nostres pensaments, i per això no intentem ni tant sols seleccionar-los i canviar-los. Però com es seleccionen i canvien els pensaments? Per canviar els pensaments negatius per positius no tenim mai que lluitar contra ells ni intentar amagar els pensaments negatius, doncs amb això només aconseguim que vinguin amb més força. Qualsevol pot comprovar que, si està pensant en alguna cosa determinada i vol apartar aquest pensament de la seva ment, quan més lluita per no pensar en això, més pensa en això. Per tant, crec que el millor que es pot fer quan et venen uns pensaments negatius és intentar aconseguir pensaments positius. Per exemple, molta gent quan té un problema i vol deixar de pensar en ell, es posa a fer altres coses i es concentra en elles.
A tots ens ha passat, que ha hagut moments en que estàvem donant-li voltes a uns pensaments negatius, hem anat al cinema i hem vist una pel·lícula, o ens hem posat a llegir un llibre o simplement ens hem posat a parlar amb els amics o a fer qualsevol altre cosa i, com la nostra ment es va concentrar en la pel·lícula, el llibre, els amics o una altre cosa que vam fer, ens vam donar compte que els pensaments negatius s’havien anat.
Molts pensaments negatius en tots els éssers humans i no només en les persones amb problemes de salut mental, inclouen emocions negatives com l’odi, l’enveja, la ira, etc. Personalment, penso que emocions negatives com l’enveja, l’odi o la ira són la causa de bona part dels actes negatius dels éssers humans.
Molta gent pensa que l’antídot contra l’odi és l’amor. Jo no ho veig així, crec que el verdader antídot contra l’odi és el perdó. Si odies no perdones. A més a més, crec que a una persona li és més fàcil perdonar que sentir amor. Moltes vegades confonem amor amb desig o atracció, però no és això. Diuen les persones espirituals o místiques que el veritable amor és estimar a algú o a alguna cosa a canvi de res; és a dir, estimar sense esperar rebre res a canvi: amor, gratitud o una altre cosa.
Tinc que confessar que a mi estimar em resulta difícil i, quan algú em fa mal, prefereixo perdonar. A més en la meva relació amb els demés, procuro posar-me en el lloc de l’altre, seguint la màxima: “no facis a ningú el que no t’agradaria que et fessin a tu i pensa com et sentiries si fossis aquella persona rebent les accions, gestos o paraules que li estàs fent”.
Crec que tot el món abans de criticar a altres persones hauríem de posar-nos en el lloc de aquella persona, tenint en compte no només els seus actes, sinó la situació que els provoca, el mitjà en el que es desenvolupa aquella persona, l’educació que ha rebut, la seva personalitat, la seva forma de pensar. Es pot argumentar que, partint d’aquesta base, ningú és criticable. I crec que és cert. Fa molts anys, una persona va dir: “qui estigui lliure de culpa, que llenci la primera pedra”. Reconec, que alguna cosa així és casi impossible d’aconseguir, jo mateix no ho aconsegueixo sempre, però faig el possible per intentar-ho.
Critiquem als polítics, als rics, als que segons nosaltres fan les coses malament i els hi demanem que canviïn. Per què en lloc de demanar-lis als altres que canviïn, no intentem canviar primer nosaltres? Escoltem: “Si tu canvies, el món canvia”. Pot ser que el món no canvií, però si jo canvio, la meva percepció del món canviarà, i així el món com a mínim per mi haurà canviat. Quan més siguem els que canviem, més canviaran les coses. “Un gra no fa graner, però ajuda a un company”. No val dir: “Sóc massa vell per canviar”, l’edat no és un impediment. Jo al setembre acompleixo 59 anys i a la majoria d’aquestes conclusions vaig arribar passats els 50 i fins i tot els 55.
Ernesto García
