Veient, després de passar alguns anys, com havia estat la progressió en la recuperació de la meva malaltia, penso que si una persona que pateix un trastorn mental vol alliberar-se del patiment, ho ha de fer en tres fases; el que jo anomeno “els tres poders”.
El primer “poder” consisteix en poder veure les coses en pla positiu. Una de les coses que caracteritza una malaltia mental és que la majoria de les persones que la pateixen, sobretot en les seves primeres fases, veuen tot o gairebé tot en pla negatiu. I el que cal fer és canviar la mentalitat i començar a veure les coses que ens passen i el món de forma més positiva, fins i tot allò que ens surt malament o el que ens fa mal. Hem de canviar de perspectiva i veure que per dolent que sigui el que ens passi, és una cosa del que podem aprendre i que, a la llarga, ens fa més forts.
El segon “poder” és aconseguir recordar el passat sense que et faci mal. Has d’enfrontar-te al teu passat més dolorós i pensar el següent: “t’accepto tal com vas ser, però ja no em fas mal”. Has d’arribar a recordar fins i tot els moments més dolorosos del teu passat sense que et facin el menor dany, com una cosa que no té importància per a tu. Sembla molt cruel, però el passat, passat està. I el temps pretèrit per a la nostra vida és com l’arxiu d’un ordinador. Oi que quan fas servir l’ordinador no et passes la major part del temps mirant els arxius, sinó que fas un altre ús d’ell? No obstant això, quantes vegades en la teva vida vius recordant coses del passat? Una gran part dels pensaments que té la majoria de la gent es dirigeixen cap al passat o el futur, oblidant, la major part del temps, de viure en el present.
Què s’ha de fer per aconseguir viure en el present? Es pot fer el següent: quan et vinguin records del passat, no has de lluitar contra ells i intentar no pensar-hi, perquè quan intentes no pensar en quelcom, més acabes pensant en ell. El que has de fer és deixar que els records flueixin i passin per davant de tu, però sense prestar atenció. Igual que quan vas pel carrer i veus la gent passar al teu costat, però tu vas a un lloc en concret i no els prestes atenció. El lloc concret al qual has d’anar és el dels pensaments positius. És a dir, que quan et vinguin records del passat, per molt dolorosos que siguin, procura canviar-los per pensaments positius. Això al principi et costarà, però si ets constant a l’intentar-ho, veuràs que, a poc a poc, es va fent més fàcil.
El tercer pas d’aquest segon poder és deixar de culpar per coses que hagis fet en el passat, ja que si has estat culpable d’alguna cosa, bastant car ho has pagat ja amb la teva malaltia. Això et semblarà molt difícil, però és més fàcil del que sembla. Aquests records tenen l’aspecte d’un ferotge lleó, però no tenen més força que un mans gatet. Qui els fa forts ets tu mateix amb els teus pensaments i temors, per això has de deixar aquests pensaments i temors a un costat i enfrontar-te als teus dolorosos records d’aquesta manera.
El tercer “poder” és el d’acceptar el futur que et vingui. La gran majoria de les persones tenim el costum de pensar molt en el futur, creant-nos expectatives i intentant dissenyar el futur a la nostra mida. Una cosa molt errònia, ja que la majoria de les vegades aquestes expectatives i aquest futur no es corresponen amb el que passarà en realitat. Hem d’aprendre a acceptar el futur tal com ve, per dur que sigui. Encara que no ens agradi, aquesta és la realitat. Per poder canviar-lo, hem de viure el més intensament possible el present. Això no vol dir que no tinguem plans per al futur, però hem de tenir en compte que el futur no arriba modelat segons els nostres desitjos, per això no podem viure tant de temps pensant en ell.
Bé, fins aquí els tres poders, espero que us puguin servir d’alguna cosa positiu.
Ernesto García
