Hola, em dic Francesc i sóc membre d’ActivaMent. Fa dos anys vaig patir un brot psicòtic. Aquest va ser el segon que vaig passar a la meva vida. Al primer, la recuperació va ser ràpida, mentre que del segon la recuperació està sent lenta, però ho estic aconseguint.
Escric aquest article perquè hi ha poca informació sobre la recuperació en salut mental i a mi m’ha funcionat aquest sistema. Pot ser que funcioni a més persones. És clar que seguir les estratègies que comento a continuació no seria possible sense les pautes que ens indica el nostre psiquiatra. Dono per fet que, en casos com el meu o similars (pateixo trastorn esquizoafectiu), sense medicació no aconseguiríem res. Al contrari, empitjoraríem. Però hi ha estratègies que ens poden ajudar.
El més important és fer-se una rutina: intentar anar-se’n a dormir i llevar-se sempre a les mateixes hores, per exemple. Segon, alimentar-se bé, amb una dieta equilibrada. Tercer, fer esport. Jo vaig començar anant a un gimnàs una o dues vegades per setmana al principi del meu procés de recuperació, després del brot. Anava poc perquè em costava molt anar-hi, per la medicació i l’estat d’ànim baix, però ho complementava fent llargues passejades. Ara hi vaig quatre dies per setmana i faig una classe de spinning. Al meu ritme, però l’acabo. Quan fas exercici alliberes endorfines i això ens ajuda a recuperar-nos.
En quart lloc, cal treballar les relacions socials. Per això és bo tractar de quedar amb amics o anar a un Grup d’Ajuda Mútua per parlar de les coses que et preocupen i, així, no quedar-te-les a dins. Les preocupacions no són bones per a ningú, i no expressar-les ens fa més vulnerables, mentre que si les compartim amb més gent, és més fàcil veure-les des de diferents punts de vista i superar-les. A més, hi ha la part emocional: desfogar-se és bo.
Cinquè, cal intentar llegir o simplement mirar una pel·lícula. És important treballar la ment per recuperar la concentració i el raonament. El més aconsellable és no marcar-se metes grans, sinó petites però que es puguin acomplir.
Y per últim, la part afectiva. Cal deixar-se estimar: per la família, la parella o els amics. Amb simples gestos, com abraçades, petons o donar la mà. Tot tipus d’amor és bo. Aquesta estratègia és important perquè, després d’un brot, les persones tendim a sentir menys. Per això considero que és bo estimular aquesta part per millorar l’afectivitat, la sociabilitat i per fer-nos més propers i receptius.
A mi tot això m’ha ajudat. Visc amb un trastorn esquizoafectiu i, encara que tinc els meus dies alts i els meus dies baixos, aquestes estratègies m’han servit per estar més estable i per tenir una vida més plena i gratificant. Espero que també us ajudin a vosaltres.
Francesc Cambronero
