Crec que com societat tenim un problema greu. La civilització occidental està construïda sobre les possessions, sobre el capital. Crec que no hi ha ningú que controli la situació. Ni els multimilionaris. Posar el capital al centre del nostre projecte social ha fet que cada un de nosaltres ho hagi interioritzat, de forma que les persones han passat a un segon pla i el que compta és el que tens. També has de ser una persona productiva econòmicament per a encaixar al sistema. Ens valorem a nosaltres mateixos segons les nostres possessions.
Les persones amb problemes mentals podem encaixar al sistema o no, però molta gent ens veu com ésser improductius i ens rebutja. Si no pots guanyar diners i ser un consumidor de tot tipus de productes, reps menyspreu. La societat està construïda sobre la necessitat constant de comprar i produir. Sigui d’articles necessaris o innecessaris.
Hi ha moltes formes de ser una persona que fa, que crea, que dóna. No necessàriament has de ser un engranatge en el sistema. El que és important és ser una persona viva, que viu el present, que crea i interactúa.
Sense oblidar que moltes de les persones amb problemes mentals treballen i són productives de la forma que exigeix el sistema, els que tenim un trastorn mental ho tenim molt negre si no fem un canvi social i posem a la persona, als éssers humans com l’objectiu i la prioritat de la societat. Construir-nos a nosaltres mateixos com persones que vivim i estimem hauria de ser la nostra prioritat. És més important ser una persona que connecta amb els altres i realitza les seves potencialitats que tenir cotxe.
Els humanistes ens ho diuen fa segles. Les persones són el més important. Crec que la societat tal i com està organitzada és una productora d’estigma envers nosaltres, els que no formem part de la cadena de muntatge.
Hi ha altra forma de fer, de viure. Que cada un de nosaltres sigui el nostre objectiu. Créixer com persones és més important que tenir un televisor de plasma.
La societat occidental et crea il·lusions. No cal més que veure la televisió una estona per adonar-se que et volen crear necessitats que no necessites. Ens veiem els uns als altres com mitjans per a aconseguir possessions. Quan vaig al bar, a l’amo se li veu cara de dòlar. “A veure quants diners em deixa aquest home”. Hem de deixat de ser éssers humans per a convertir-nos en objectes.
Deien els Beatles que “All you need is love”, en una coneguda cançó. I és una veritat com un temple. “Tot el que necessites, és amor”.
Fèlix Rozey
