Hola a tots. En aquest article parlaré sobre l’estigma i quan crec que és més perjudicial per les persones. Perquè l’estigma sempre és negatiu, però crec que és més perjudicial quan pateixes un trastorn mental per primera vegada. És a dir, quan estàs travessant un trastorn mental i no ho saps.
“Això són tonteries. Si comences a pensar que els ocells canten i els núvols s’aixequen, t’aniràs de la realitat”. Això li vaig contestar jo a la persona que, abans del brot psicòtic, em va parlar de la malaltia mental que posteriorment jo travessaria. No li vaig donar absolutament cap importància i no vaig pensar en cap moment que aquella conversa havia valgut la pena. En aquell moment estava practicant l’estigma. Pensava que, només pel fet de parlar de malalties mentals, et podies anar de la realitat. Encara que no ho pensava així, estava dient que per parlar de trastorns mentals et podies “contagiar”.
Anys més tard, el que havia pronunciat aquestes paraules anteriorment, es va convertir en el psicòtic Nr 1. Increïble, oi? Sentiments de culpa, de rebuig social, de persecució, etc., acompanyats de al·lucinacions auditives, visuals, etc. I situacions mentals que no sóc capaç de descriure.
Quina va ser la meva sorpresa o, millor dit, el meu astorament, quan el meu cap va aconseguir recordar aquella conversa a la que no havia prestat cap interès en el seu moment, i que va venir perquè agafés consciencia que estava travessant un trastorn mental. I no és per menys, prendre consciencia de la teva malaltia mental jo crec que és el pas més gran en tota recuperació.
Probablement, si hagués prestat més interès en aquella conversa, hagués sigut més conscient de que això podia passar, li hagués tingut més respecte a que em passés a mi. I aquell record hagués vingut abans al meu cap, estalviant-me així sis mesos de brot psicòtic i, potser, només hauria passat un mes o, el més probable, no hagués tingut un brot psicòtic.
“Jo no aniré a un psiquiatra, jo no estic boig”, li vaig dir a la primera persona que, mentre que estava travessant el brot psicòtic, em va dir que necessitava ajuda psiquiàtrica. Estava en plena malaltia mental i era tant estúpid que seguia practicant l’estigma. Pensava que l’ajuda psiquiàtrica la necessitava un determinat grup de persones, que no li podia passar a qualsevol. Encara que no ho pensava així, estava dient que la gent que necessitava ajuda psiquiàtrica era com si ja haguessin nascut així.
“No entenc com m’ha pogut passar això a mi”, li vaig dir al primer psiquiatre que em va atendre. I seguia practicant l’estigma. Renegava de que un trastorn mental li pogués passar a una persona qualsevol, com era jo, renegava de que li pogués haver passat això a una persona que no pensava i que no parlava de les malalties mentals. I aquest va ser el meu error.
Perquè, si parles de les malalties mentals, jo crec que l’únic que et pot passar es que els hi tinguis respecte. I això, en salut mental, jo crec que és bo, ja que demostra que tens consciencia de que li pot passar a qualsevol, de que et pot passar a tu i, sent conscient, el més probable és que no et passi mai.
Quan ve el problema? El problema ve quan et penses que a tu no et passarà. Perquè penses que, per no parlar de malalties mentals, tu no et “contagiaràs”, tu no et pots tornar “boig”, i t’acaba passant. Com a tu no et podia passar, i renegues de pensar que et pot succeir, quan el trastorn mental s’instal·la dintre teu no li tens respecte, no ets conscient del que t’està passant, i per això et deixés emportar per ell.
Així, mentre que practicava l’estigma i estava travessant el brot psicòtic, la malaltia pensava: “Sí, sí, tu pensa que no existeixo”. Estava creant l’escenari perfecte perquè es desenvolupés el trastorn… O era el trastorn el que creava l’escenari perfecte, el que creava l’estigma, per poder reproduir-se amb total llibertat, com si d’una malaltia biològica es tractés?
Si amb aquest article i, en especial, amb aquesta ultima pregunta he aconseguit que tinguis una mica de respecte a que et pugui passar a tu, una mica de consciència sobre els trastorns mentals, serè la persona més feliç del món. Perquè a mi, prendre consciencia d’això, em va salvar la vida.
Alfonso Gálvez
