És desanimador! Malgrat la lluita que ja dura anys perquè les persones amb problemes de salut mental estiguin desestigmatitzades i vistes d’una altra manera, una i altra vegada ens trobem amb un tracte irracional i il·lògic que porta en orris les nostres aspiracions de ser tractats en el pla de la igualtat.
Fa unes setmanes, un noi de tretze anys va matar un professor de l’Institut Joan Fuster de Barcelona. De seguida, i sense que hi hagués cap avaluació diagnòstica, la Consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va dir que el noi patia un brot psicòtic. Em permeteu que ho dubti?
Aquest adolescent va planejar les seves malifetes i va buscar companys perquè l’ajudessin a executar la seva macabra tasca. No crec que allò fos un esclat de bogeria. Quan tens un brot psicòtic no planeges res. Fas les coses que et surten en aquest moment sense pensar-les, sense planificar-les.
Però de seguida van acusar el jove de bogeria. Bogeria? Tota la societat està boja! Quants assassinats veu un nen des que comença a veure la televisió fins als quinze o vint anys? Milers! Això s’ha calculat i són milers. I no diguem res dels videojocs. Matar i matar soldats enemics o matar extraterrestres. Matar i matar.
És la cultura que tenim la que genera casos com aquest, d’un noi que tenia culte per la violència. Comprem als nostres fills espases i pistoles de cowboy o li regalem un videojoc on condueix un vehicle blindat.
Atac de bogeria? Brot psicòtic? Les persones que diuen això al matí, a la nit s’asseuen davant de la televisió i veuen assassins professionals i als bons de la pel·lícula matant i matant, i tot els sembla molt lògic. Que es revisin bé la seva cultura i deixin d’acusar-nos als que tenim problemes de salut mental cada vegada que passa una desgràcia.
Som un col·lectiu que per les nostres pròpies característiques s’ha defensat poc dels insults i prejudicis que patim. I resulta barat fer-nos culpables de tot, sense reconèixer les tenebres que amaga l’ànima humana. Les persones maten, sempre ho han fet, sense patir cap brot psicòtic. Aquesta senyora, que quan s’ha produït un crim va acusar a l’autor de boig, que faci el favor de llegir un llibre d’història de la humanitat i veurà com som de bèsties les persones humanes a vegades.
Fèlix Rozey
