Il·lustració © Francesc de Diego
Sóc Francesc, membre d’ActivaMent. La meva intenció amb aquest relat és que persones com jo es vegin reflectides i això els ajudi a entendre que no estan soles en aquesta lluita per millorar. Perquè el dia a dia amb aquesta malaltia és complicat. Cada matí et lleves i et preguntes com estaràs.
El principal problema no són els símptomes positius, encara que siguin els més alarmants i més cridaners. Es diuen símptomes positius a les al·lucinacions, paranoies i deliris. En el meu cas, em sentia com si fos el nou messies. Volia salvar la terra dels problemes que hi ha al sistema i m’havien de presentar davant la societat com el Nou Messies.
El pitjor és la lluita constant contra els símptomes negatius, que són els símptomes residuals de després d’un brot i un cop han desaparegut els positius. Aquests són: l’apatia, la manca de ganes de fer coses, la manca d’energia que t’envaeix, no gaudir de les coses… la depressió.
Un cop has passat un brot tendeixes a perdre l’interès per sortir, parlar i relacionar-te. És dur estar sempre cansat. Però cal no decaure, cal esforçar-se per activar-se. I a poc a poc, amb el temps vas millorant i vas trobant sentit a la vida.
També cal esforçar-se per relacionar-se i estar en contacte amb els amics. Això et fa sentir actiu, encara que costi, i no quedar sol i tancat en tu mateix i en els teus problemes. Els amics t’aporten comprensió i veus, des del punt de vista exterior, com et veuen els altres. I això és important, perquè un tendeix a veure’s molt malament. Ells fan menys pesats els teus problemes diaris i permeten que t’evadeixis, encara que sigui parlant de futbol. No només cal centrar-se en la malaltia, hi ha més temes per parlar.
Cal intentar no deprimir-se, però si la resta no t’entén, es fa complicat. Per això també és important ajuntar-se amb persones que pateixen experiències semblants a tu. Així vaig conèixer ActivaMent, per un amic. Allà no et jutgen com ets i sempre tens algú que t’escolta. A poc a poc vaig integrant-me en aquesta gran família que és l’associació i participant -hi.
Jo participo i ajudo a moderar un Grup d’Ajuda Mútua (GAM). També vaig a les assemblees i he participat en algunes de les decisions que es prenen. Formo part del grup d’acollides a les persones que s’acosten a l’associació per primer cop. I a poc a poc , ajudo més i més m’ajuden.
Per sobre de tot, cal no justificar-se. Perquè és molt fàcil caure en l’error de pensar que, perquè estem malament, no val la pena esforçar-se. És important fer passos, petits, però donar-los. I no culpar-se quan estem malament. Si aquest dia no fem res, demà serà un altre dia. La vida no és fàcil. Però cal pensar que després de la tempesta surt el sol. I encara que tardi a sortir, un dia surt. I tornes a gaudir d’aquesta vida.
Francesc Cambronero
