Us parlo des de l’experiència de patir un trastorn mental anomenat esquizofrènia paranoide. Almenys això és el que han aconseguit determinar els psiquiatres que m’han tractat i crec, molt al meu pesar, que no s’han equivocat tant. M’ha costat molt decidir-me a parlar perquè una de les dificultats que he hagut de superar després de patir un brot psicòtic és l’expressar-me mitjançant l’escriptura.
Explico la meva experiència: portava diversos anys patint la sensació d’una gran conspiració contra mi, creia que entraven a casa meva i em tocaven les coses, que parlaven de mi pel carrer… Fins i tot ho sentia. Tot això estava combinat amb un treball estressant, el qual vaig arribar a deixar convençut que eren els meus caps els causants de les meves figurades persecucions. A més, tenia una relació de parella que era de vegades insuportable perquè la feia partícip de la meva suposada conspiració i de múltiples enganys.
Després de deixar la feina vaig estar a l’atur un any, buscant treball i patint entrevistes. Vaig tornar a trobar feina i la conspiració va augmentar en el meu cap, cada vegada era més insuportable. Llavors va arribar el brot: vaig estar molts dies donant tombs, delirant pel carrer, fins que en ple deliri li vaig dir al meu nou cap si volia que me n’anés a l’atur o volia que m’agafés la baixa. Per sort, em va veure tan malament que em va dir que agafés la baixa. La resta és molt dramàtic per mi. Al final, vaig ingressar involuntàriament en un centre psiquiàtric, on vaig estar dos mesos. La meva vida es va trencar per complet i vaig haver d’assumir la meva malaltia i les conseqüències.
Les conseqüències van ser medicació de per vida, pèrdua de la feina, pèrdua de la meva parella, tornada a casa dels meus pares i, finalment, la incapacitació per a la vida laboral. El resultat és que quedava fora de la suposada normalitat.
Aquests fets m’han obligat a reconvertir-me o reinventar, que està més de moda. Els projectes que tenia i el meu estil de vida ja no em servien. Havia de canviar tot per a viure amb les conseqüències de la meva malaltia.
No considero que estigui recuperat, però us explicaré què faig per a cada vegada estar millor.
No sé si puc dir que la causa de la meva malaltia és l’estrès patit, però el que sí tinc clar és que no em convé. Aquesta convicció m’ha servit de guia en la meva recuperació. Primer i bàsic criteri: evitar l’estrès. Això m’ha fet plantejar-me que no podia basar la meva vida en fer una cosa darrere l’altra sense espai per relaxar-me, que havia de prendre les coses amb més calma. Havia de canviar l’objectiu de fer pel de estar relaxat.
La segona conclusió a la qual he arribat és que tindré molt de temps lliure. M’han incapacitat per treballar, de manera que he d’acceptar que de partida estaré molt de temps amb molts moments sense fer res o poc. Segon criteri: acceptar que tindré molt de temps lliure i que vaig a estar ociós moltes vegades.
Tercer criteri i més important: no havia de deixar la medicació ni el tractament mèdic. Aquest és el punt de partida. Per recuperar-me, he hagut d’establir quines àrees de la meva vida he de cuidar. Per a mi són tres: salut física, salut cognitiva i relacions humanes.
Aquests són els criteris que segueixo en la meva recuperació. En un proper article us explicaré quines àrees treballo dia a dia i com ho faig.
Nacho Masip
