L’actor nord-americà Robin Williams es va suïcidar a la seva casa de San Francisco, el dia 11 d’agost de 2014. Diuen que lluitava contra una profunda depressió feia temps, agreujada per problemes d’alcoholisme.
Aquest home ens hauria anat que ni pintat per la campanya contra l’estigma Obertament que fem a Catalunya. Un home famós, amb prestigi, que a més a més ho tenia tot: diners, fama i respecte professional. El que demostra que un trastorn mental pot passar “a les millors famílies”.
El pobre home ha perdut la batalla contra una depressió que va poder més que ell. El món està trasbalsat. Aquest home ha sortit a les portades de la premsa mundial. No era agressiu ni perillós per a ningú. Com ha demostrat, només era perillós per ell mateix.
Ni els diners ni la fama van ser prou per a treure’l del seu trastorn. Ens ha fet riure, ens ha fet plorar, però no podia controlar les seves pròpies emocions.
Diuen alguns mitjans que patia un trastorn bipolar. No he pogut saber-lo de forma comprovada. Amb la depressió n’hi ha prou. Un trastorn mental s’ha endut un gran ésser humà. Molts dels seus papers eren un cant a la vida i a l’humanisme. Era una persona humana que feia de persona humana.
Què us puc dir? A mi em queia bé aquest home. Espero que hi hagi algú que es prengui les depressions dels altres més seriosament. Que algú s’adoni que un trastorn mental no és una cosa de quatre bojos, sinó que li pot passar a qualsevol persona. Que necessitem, a més a més, que s’estudiï i es prenguin mesures contra el suïcidi. El suïcidi no és una cosa que passi a Suècia perquè “viuen massa bé”. El suïcidi és un problema que ens afecta a tots. No s’hi val mirar cap a una altra banda.
No podem més que acomiadar a una persona que ens ha tramès en molts dels seus papers l’amor a la vida però que no va poder continuar endavant. I pensar en les moltes altres que tenen un problema similar i que estan aquí, entre nosaltres. I que corren el mateix perill que s’ha emportat en Robin.
Crec que hem d’utilitzar la mort d’ell per a conscienciar a la societat de com es troben alguns dels nostres conciutadans. I per a demostrar que som normals. Fem coses bé, fem coses malament, com tothom. Vivim i patim com qualsevol altra persona. Entre nosaltres hi ha genis i babaus.
I així en Robin no haurà mort tan inútilment.
Fèlix Rozey
