Un any s’esmuny ràpid, fins que fem un repàs al que ha passat els darrers mesos. I jo en un any he vist gent deixant d’anar a un Grup d’Ajuda Mútua espantada per un dia de pluja fina, com també mostres de fortalesa i generositat envers algú acabat de conèixer. He vist emocions que no s’expressen fàcilment davant de la pròpia gent, els teus. He vist dies de tristesa i moments d’hilaritat que no els supera ni el millor acudit del món. He anat com voluntari a deixar per primer cop uns llibres de biblioteca a casa d’una dona gran i he vist la cartilla d’un centre de salut mental i m’he posat a pensar. Es trobarà ella a gust? Haurà patit a la vida per aquesta raó? Quan jo tingui la seva edat, els afectats per un trastorn mental viurem millor? Per la meva tranquil·litat, vaig comprovar que és una bona lectora i això sempre és bo per a la ment. A més a més, una noia l’ajuda en les tasques de la llar, i s’agraeix un cop de mà a aquestes alçades de la vida.
També he anat a dues presentacions de llibres on la superació personal és com a mínim tan meritòria com la del rostre conegut que s’ha recuperat amb èxit d’un càncer o una altra malaltia greu. Aleshores recupero a la memòria gent amb qui he treballat o coincidit, individus amb anys d’experiència però patiments personals més o menys ocults. Se sentiran part del mateix vaixell?, buscaran ajuda en la desesperació?, els comprendran a la feina si tenen una forta recaiguda?
Recordo trobades de persones amb dotzenes de fulls d’historial mèdic amb algú que encara no ha omplert ni la primera. He estat protagonista i testimoni de davallades, llàgrimes en soledat i companyia. Tot això i més he viscut aquest any, per no parlar de dinars, berenars i sopars. L’activisme, el poder parlar amb franquesa a algú més que a la teva psiquiatra, enfrontar-se de nou al passat molest, asseure’s davant un micròfon a la ràdio guanyant la timidesa.
Ara la pregunta és òbvia: com anirà l’any vinent? Segur que continuaran les activitats en grup. Espero veure’m amb gent agradable i cordial, estalviar-me preocupacions i maldecaps. Assistiré a dies dolents i millorables, però espero no tenir por a les recaigudes i sentir que els exemples que he vist m’aporten força i ànims.
David García
