En el món de la Salut Mental es viu amb molta vergonya i por. D’una banda l’estigma, que són les idees prejudicioses que fan que la persona sigui discriminada per ser “diferent”, ens avergonyeix i ens pot provocar por, podent portar a l’exclusió i l’aïllament. Per exemple, la idea que les persones amb un diagnòstic som perilloses i violentes pot avergonyir i provocar que ens aïllem o bé que siguem rebutjats. I d’altra banda l’autoestigma fa que sentim vergonya de ser qui som. I això provoca molt patiment.
El fet de sentir vergonya i por no és exclusiu del món de la Salut Mental, altres persones o altres col·lectius també experimenten vergonya i por. Per exemple, les persones que tenen una orientació sexual diferent a la normativa, les persones que estan per sota o per sobre del pes que la majoria creu ideal, etc. Algunes d’aquestes persones viuen amb l’angoixa de ser descobertes. Per exemple, aquelles persones que tenen una orientació sexual diferent a la normativa i no han sortit de l’armari.
A vegades la por amb què t’imagines les conseqüències sobre com podrien reaccionar els altres -que ens rebutgin, que s’allunyin, etc.- és més gran que el que podria passar en realitat -potser ho entenguin i, si no ho entenen, potser no sigui el final de la nostra vida-. Però l’important és l’angoixa amb què es viu aquesta situació i que genera més patiment pel que podria succeir.
Si prenem l’exemple de les persones que no tenen un pes que es creu ideal, seriem la gran majoria de la població. Però hi ha persones més sensibles en aquest tema, per exemple perquè hagin patit o pateixen un TCA, un trastorn de la conducta alimentària. Aquestes persones poden patir vergonya per no veure’s prou primes i, per tant, tenir una autoimatge negativa sobre si mateixes i viure aquesta situació amb desesperança.
És difícil superar aquesta sensació de vergonya sobre qui ets si no es reforça o recupera l’autoestima i/o si no es té una xarxa d’amistats en què un/a es pugui sentir segur/a. L’autoestima és la valoració, acceptació i estima que es té d’un mateix. Si sentim vergonya de nosaltres mateixos, probablement tinguem una autoestima baixa i això farà que ens enfrontem al món amb por.
Per tant, sembla que per deixar de sentir vergonya de nosaltres mateixos, per una banda, hem de lluitar contra l’estigma i, en particular, contra l’autoestigma. Per l’altra banda, hem de millorar la nostra autoestima. Per exemple, començant a fer activitats que ens facin sentir bé i ens tornin una imatge positiva d’allò que fem, relacionant-nos amb persones amb les quals puguem mostrar-nos tal com som, etc.
L’objectiu és tot el contrari a sentir vergonya, sinó sentir-nos a gust en la nostra pròpia pell. Pot ser que sigui un procés lent però que s’ha de fer, ja que la vergonya i la por no són bons companys de viatge.
Mònica Civill
