Il·lustració © Sergi Balfegó
Llegeixo en Les Notícies d’ActivaMent que uns investigadors del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSID) han descobert un dels gens que intervenen en l’esquizofrènia. Han tret un gen a uns ratolins i han observat en ells alguns dels símptomes de la malaltia.
Que em permetin una mica l’escepticisme sobre tant d’estudi que es publica i es dóna com grans avenços de la ciència. Jo no crec que un estudi realitzat sobre uns ratolins impliqui necessàriament un descobriment sobre el trastorn que pateixo. Evidentment, tampoc els nego tota credibilitat.
Però, a part dels “grans descobriments biomèdics”, crec que n’hi ha moltes coses que es poden fer en favor d’una persona amb problemes mentals que canviarien radicalment la situació d’aquesta. Menys menyspreu per una persona amb problemes mentals. Més suport emocional. Menys mirar-nos com si fóssim les escombraries de la humanitat. Menys col·locar-nos un rètol que ens marqui per a tota la vida i que implica tot un seguit de prejudicis.
Com venint dient en aquest blog i en les campanyes que es fan contra l’estigma, una persona amb trastorn mental és més que una malaltia. Tenim les nostres capacitats i els nostres valors.
No es pot reduir tot a un problema biomèdic. Segons molts científics, l’esquizofrènia prové d’una predisposició genètica i uns factors ambientals. I quan veiem la premsa, sembla que la predisposició genètica ho omple tot. I sembla que sense el factors ambientals no es desenvoluparia la malaltia. I podem fer molt respecte dels factors ambientals. Els factors familiars, socials i culturals tenen una gran importància en el procés d’un problema mental. Existeix l’important dada que en altres cultures moltes persones que han desenvolupat un trastorn es recuperen després de la primera crisi, molta més gent de la que es recupera en la cultura occidental. I és que la visió del problema és diferent.
Estic a favor de que es faci recerca a tots els nivells, tan biomèdic com psicològic i antropològic. La recerca biomèdica surt caríssima i, clar, ofereix uns beneficis econòmics que les altres recerques no donen. Tota la humanitat somnia amb la pastella sense efectes secundaris i sense problemes de salut que et faci feliç. Però sense una cultura socialment sana i el tractament psicològic adequat, no crec que hi hagi salut mental.
Fèlix Rozey
