Il·lustració © Riki Blanco
Les persones amb problemes de salut mental patim un gran problema d’estigmatització i discriminació per part de la immensa majoria de la societat.
Si ens preguntem a què es deu això, jo crec que la resposta és que es degut a un gran desconeixement i, sobretot, als casos de persones amb problemes de salut mental que periòdicament solen sortir als mitjans de comunicació perquè han actuat contra altres persones d’una forma massa irracional i violenta. Aquesta manera de presentar-nos en els mitjans fa que la societat pensi que la gran majoria som violents. I, com ens tenen por, creuen que les persones que tenim aquest problema hauríem d’estar apartades de la resta de la societat i vigilades per poders públics.
La societat, si ens conegués millor, sabria que no som més violentes que les persones no diagnosticades. En realitat, més que botxins, som víctimes de l’estigma i la discriminació a la qual ens condemna la pròpia societat.
A part dels mitjans de comunicació i del nostre propi autoestigma, la veritat és que l’estigma i la discriminació també poden venir generats per la família. Aquesta pot també compartir un gran grau de desconeixement cap als símptomes, el desenvolupament i tractament de les persones amb problemes de salut mental. Una cosa que pel mateix desconeixement genera por a les reaccions d’aquestes persones per part dels familiars.
Però el gran problema és que de vegades també solem topar amb metges i professionals de la salut mental que, en lloc de curar-nos o ajudar-nos a suportar el problema, ens acaben discriminant i estigmatitzant. A part de l’estigma esmentat, la veritat és que hi ha alguns professionals que ens consideren deficients mentals, quan no ho som. Una cosa que en molts casos suscita un altre tipus d’estigma: la compassió. En aquests casos, solen comportar-se com el nostre tutor i considerar-nos com nens a qui cal cuidar. Però és que també en les fases agudes de la malaltia haurien de tractar-nos com iguals.
I ja sé que les persones amb problemes de salut mental hem de començar per defensar-nos nosaltres mateixes i lluitar contra l’estigma i la discriminació, però jo em pregunto, per què influents metges i científics no surten, per exemple, en programes de televisió de gran audiència a nivell espanyol i expliquen a la societat que nosaltres som persones normals, a les quals no han de discriminar ni tenir por? Acompanyant tot això de proves i dades, que existeixen. A més de sortir persones que tenim aquest problema per a què parlem, mostrem el nostre punt de vista i el acompanyem de dades i proves que ho corroborin. Mostrant a la societat que nosaltres també som persones normals.
Penso, i aquesta és la meva conclusió, que només una campanya a nivell nacional, des dels mitjans de comunicació, en la qual participin els professionals i les persones del nostre col·lectiu, pot acabar amb l’estigma i la discriminació en salut mental.
Ernesto García
