Fotografia © Elena Figoli
Sovint quant pensem en un trastorn de la conducta alimentaria (TCA) pensem en l’anorèxia i la bulímia, però el cert és que hi ha altres trastorns de la conducta alimentaria que moltes vegades passen desapercebuts com a tals.
El trastorn per afartament (menjador compulsiu), l’ortorèxia, la vigorèxia, l’obesitat, tots ells tenen en comú: l’alteració de la conducta alimentaria, la baixa autoestima, característiques obsessives, el fet que hi poden haver dificultats en les relacions socials i poden estar associades a la depressió i l’ansietat.
El Trastorn per Afartament o menjador compulsiu és un trastorn de comportament alimentari (TCA) en el qual es donen períodes de sobreingestes, normalment en moments d’estrès o ansietat. En aquest cas, no es realitzen conductes purgatives per a compensar l’afartament. Hi ha, normalment, una dieta d’aprimament que es fa de manera continuada. El risc afegit d’aquest trastorn és que pot derivar a altres tipus de trastorns alimentaris més perillosos per la salut.
L’Ortorèxia és la fixació per consumir només menjar sa, de manera que aquesta obsessió pot arribar a transformar-se en malaltia si no s’ingereixen carns, peix i d’altres aliments necessaris, produint-se carències nutricionals.
La Vigorèxia és un trastorn mental en el qual la persona s’obsessiona per tenir un cos musculós. El que passa és que sovint hi ha una percepció que no es correspon amb la realitat i la persona mai es veu el suficientment musculada, sinó que es veu prima. Pot donar-se que la vigorèxia es doni junt amb l’ortorèxia que, com hem comentat, és l’obsessió per menjar extremadament sa, podent arribar a la malnutrició.
Tot i que ens pot estranyar, també l’Obesitat és considerada com un tipus de trastorn de la conducta alimentaria (TCA). Així com en l’anorèxia hi ha una menor ingesta, en l’obesitat hi ha una sobreingesta i sovint d’aliments poc sans. Socialment l’obesitat no acostuma a estar ben vista i és discriminada, amb la qual cosa la persona, a causa de la pressió social, té sentiments de baixa autoestima i de desvaloració que poden desembocar en trastorns psicològics.
Recapitulant, existeixen diversos trastorns de la conducta alimentaria que pot ser no es coneixent tant. Tenen en comú l’alteració de la ingesta alimentària, idees obsessives, la baixa autoestima, etc.
Aquests trastorns busquen satisfer un ideal de bellesa inexistent però que produeix molt de patiment psicològic i també físic. És per això que hem d’estar molt atents a qualsevol tipus de signe precursor del trastorn per a poder posar-hi remei abans que el trastorn avanci. És important detectar els símptomes el més aviat possible per evitar que es cronifiquin.
Si veiem i/o notem algun senyal que ens alarmi i ens faci pensar que podem estar patint algun d’aquests trastorns, cal que ens posem en contacte el més aviat possible amb un metge per a què ens pugui indicar què fer.
Si viviu a Catalunya, podeu consultar aquí els recursos de la xarxa pública de salut per a fer front als TCA’s: Recursos per a Superar els TCA’s
Mònica Civill
