Il·lustració © Sergi Balfegó
Quan parlem de drets humans, parlen habitualment de presos de consciència o de maltractaments. Però els drets de les persones amb malaltia mental també són drets humans.
Nosaltres patim discriminació a molts nivells, des del laboral fins en ocasions l’assistencial. I a més a més patim l’estigma. No és només que els pressupostos per a salut mental siguin dels més petits de tots, sinó que molta gent ens rebutja per tenir aquests trastorns.
Lluitar contra l’estigma també es defensar els drets humans. No em cansaré de dir que la major part de nosaltres som inofensius, però no és aquesta la percepció de la gent.
Casos com l’assassí noruec de 77 persones, del que es va dir que tenia esquizofrènia abans de les perícies mèdiques i que va resultar que no tenia cap trastorn, fan molt de mal al nostre col·lectiu. Com si no hagués persones plenes d’odi i ira que maten sense cap problema mental. El recurs fàcil de la societat per a no afrontar el seu costat fosc és que un criminal té una malaltia mental. I si nosaltres, les persones amb esquizofrènia, fóssim criminals sortiríem cada dia a la televisió. Som més de setanta cinc mil a Catalunya.
Deixin de tranquil·litzar-se les consciències i reconeguin que la major part dels crims els fan persones completament sanes mentalment. Els milions de alemanys que van participar del règim de Hitler eren persones sanes. I els assassinats per racisme als Estats Units els fan persones que es troben perfectament.
Així que defensar les persones amb trastorn mental de la discriminació també és defensar els drets humans. Som persones com les altres. Així que ajudin a lluitar contra l’estigma i a tractar-nos com a persones.
Fèlix Rozey
