Il·lustració © Sergi Balfegó

Il·lustració © Sergi Balfegó

Avui us contaré una història d’horror. Però no una de fantasmes o criatures de malsons, sinó una història real, de monstruositat humana. També podria ser, simplement, la història d’un heroi, d’un geni, però en la seva època, ser qui era, es considerava patològic y perillós. Us parlaré d’Alan Turing.

Potser, molts/es us preguntareu: Qui és Alan Turing? Va ser un ciutadà anglès, nascut al 1912, un prodigi ja des de petit, un dels grans genis del segle passat. De fet, tot i que no ho sapiguem, vivim en l’era de Turing. Què va fer Alan Turing? Per a resumir, entre d’altres coses, es el pare dels Ordinadors, els primers Softwares, la Intel·ligència Artificial, la Cibernètica, la Biologia Matemàtica i els estudis de Morfogènesis. Els seus algoritmes de codi binari i les seves lleis matemàtiques regeixen la nostra vida quotidiana.

Però, a més a més dels seus aportis a la ciència, Turing va ser decisiu per al desenvolupament de la 2ª Guerra Mundial. Va ser ell qui va desxifrar els codis de la màquina Enigma i els teletips FISH, de l’aparell d’intel·ligència nazi. Gràcies als descobriments de Turing, l’exèrcit aliat va poder conèixer els moviments de l’enemic i anticipar-s’hi per guanyar la guerra.

Ara bé, potser us pregunteu: per què si Alan Turing ens ha deixat tant tot just el coneixem? La resposta és simple: per la forma com va ser tractat pel govern al qual tant va contribuir. La Justícia Britànica va decidir que Alan Turing havia de ser castrat pel que en la seva època es considerava un greu delicte i una malaltia: era homosexual. Dos anys després de rebre aquest “tractament”, Alan Turing es va suïcidar menjant una poma enverinada. A un segle del seu naixement, els reconeixements oficials a la seva genialitat i grandesa segueixen sense aparèixer.

Us he explicat aquesta història pel que significa, més enllà de la persona. M’ha vingut a la memòria ara, precisament, perquè des d’ActivaMent hem decidit unir-nos a la campanya internacional Stop Trans Pathologization, per la despatologització de la transsexualitat.

No sé si ho sabíeu, però fins l’any 1973 l’Homosexualitat era catalogada per la psiquiatria com un trastorn mental que requeria tractament. I es va conservar en els seus manuals altres 13 anys més, fins a 1986, sota la categoria de “Homosexualitat Egodistònica”, per referir-se a la suposada angoixa que li produiria a una persona el fet de ser gai o lesbiana. El temps ha hagut de demostrar als repartidors d’etiquetes psiquiàtriques que eren els prejudicis socials i la discriminació soferta l’origen de l’angoixa d’aquestes persones i no la seva orientació sexual.

Han après de l’experiència els elaboradors de Manuals Psiquiàtrics? No, actualment repeteixen el ridícul. Segueixen el mateix camí amb les identitats trans i intergènere. Així, el DSM-V, l’instrument de diagnòstic psiquiàtric més usat al món, ha tret la Transsexualitat de la seva llista de trastorns mentals, però conserva la categoria de “Disfòria de Gènere” per referir-se a la suposada angoixa que patiria una persona per no estar identificada amb el seu sexe masculí o femení. Mateix argument, mateixa discriminació.

Potser calgui recordar que, segons l’Organització Mundial de la Salut, la Salut Sexual es defineix com “un estat de benestar físic, emocional, mental i social relacionat amb la sexualitat, la qual no és només l’absència de malaltia, disfunció o incapacitat . Perquè la salut sexual s’assoleixi i es mantingui, els drets sexuals de totes les persones han de ser respectats, protegits i exercits en plenitud.” Com es justifica, doncs, que els manuals de psiquiatria no respectin els ensenyaments de l’OMS? Per què no es respecta el dret de tota persona a decidir sobre el seu cos, el seu plaer i la seva identitat? Per què considerar patològica una identitat sexual pel simple fet de ser diferent? Com hem vist, el benestar emocional, mental i social es veu afectat per la discriminació, no per la identitat sexual de les persones trans.

Quants casos com el d’Alan Turing haurem de passar perquè la nostra societat deixi de patologitzar tot el que se surt de les seves normes?

Hernán Sampietro

Nota: aquest article és va publicar a l’octubre de 2012. El 24 de desembre de 2013, la reina Isabel II d’Anglaterra va promulgar un edicte per atorgar-li a Alan Turing l’indult a títol pòstum.

Comentarios: