Aquests dies he fet el curset de formació d’Alerta Estigma, uns dels projectes de lluita contra l’estigma de la campanya Obertament a la que ens hem sumat des d’ActivaMent. I se m’han plantejat punts importants que vull comentar-vos.
A part dels temes dels que ja hem parlat aquí, com que les persones amb trastorn mental no som perilloses, hi ha d’altres realitats de nosaltres que també és important que la gent conegui per a “normalitzar-nos”.
Així, les persones amb trastorn mental no son ni ximples ni disminuïdes psíquiques. I tampoc som tots genis. Curiosament, les dues idees estan esteses entre la població. Uns ens consideren tontos i d’altres súper intel·ligents. Les dues coses signifiquen que no som persones normals.
I si una cosa ha de quedar clar és que, si com diu l’Organització Mundial de la Salut, un 25% de les persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida, som persones tan normals com qualsevol altra. Qualsevol persona pot patir un trastorn mental. Així, hem de deixar de pensar en un problema mental com una cosa completament aliena a la nostra vida.
Un altre punt a tractar és que, en molts casos, podem estudiar o treballar o les dues coses. No som inútils irrecuperables. Podem portar una vida normalitzada en aquest aspecte també. En alguns casos, podem necessitar més suport, però som capaços d’aprovar uns estudis o mantenir una feina.
I podem formar una família. Podem mantenir una parella i tenir fills. I estem capacitats per a educar-los. No heu de fer més que mirar al nostre projecte “Persones com tu”, l’entrevista al company Lluís Imedio.
Això també significa que tenim les mateixes necessitats afectives que els altres. Necessitem amor com tothom. I estimem a la nostra família com qualsevol altre persona. No som monstres indiferents i freds.
Així, el que sí que és una cosa que cal “des-normalitzar”, és l’estigma que ens considera monstres imprevisibles i estranys.
Fèlix Rozey
