Sincerament, aquest Nadal hauria volgut desconnectar uns dies de l’activisme en salut mental. L’any ha estat llarg. No obstant això, sembla que la premsa s’entesta a no donar-nos descans. Així, el passat dissabte 22 de desembre, el diari més venut i llegit de l’Estat espanyol, l’esportiu Marca, va publicar un article realment indignant i que, per si mateix, ja és motiu per mobilitzar l’activisme en salut mental. Parlo de la notícia sobre una ex atleta olímpica, Suzy Favor, que va exercir la prostitució.
Aquesta notícia va sortir en gairebé tots els mitjans, no només gràfics, d’Espanya i del món. Però altres mitjans van tractar el tema i publicar la informació sense caure en prejudicis i discriminació per motius de salut mental. Així, podem veure com exemples els diaris ABC, 20Minutos o altra premsa de l’àmbit com Mundo Deportivo.
Què és el que deia el Marca? Bàsicament, insinuava o directament afirmava que si una dona, que econòmicament no ho necessita, exerceix la prostitució és perquè pateix una malaltia mental. Jo no sé què hauran opinat sobre això les associacions que defensen els drets de les persones, homes i dones, que exerceixen la prostitució, ja que també suposa per a elles una discriminació. Per què ha de ser patològic prostituir-se, fins i tot quan no hi ha motius materials? A més a més, per què es presenta com un trastorn l’exercici de la prostitució, però no el seu consum i/o explotació…? Em sembla evident que aquí hi ha qüestions morals, molt discutibles, que s’utilitzen per a considerar “malalt” allò que se surt de les seves normes.
Com a exemple del que estem dient podem veure la foto que acompanya la notícia a l’article de Marca. En ella, no veiem a la Suzy Favor atleta, sinó a la Suzy favor Escort. Foto que, per cert, és robada i viola els drets de la persona. A més a més, a la fotografia la cara està esborrada, no per a preservar la intimitat de Suzy Favor -qui vulgui pot veure la seva cara a Internet, ja que va ser una atleta olímpica-, sinó com a reforç a la idea que el que està fent és motiu de vergonya i ha de ser amagat.
Vers a nosaltres, el col·lectiu de persones que vivim o hem viscut un trastorn mental, la insinuació de l’article és inacceptable. Ja lluitem per acabar amb el prejudici que associa erròniament la violència al trastorn mental com per a trobar-nos ara amb aquesta nova aberració que explica la prostitució com una patologia mental. El títol i subtítol de l’article ja ens presenten aquesta construcció causal: “Mite de l’atletisme dels EUA va reconèixer haver treballat com Escort. La seva família i ella mateixa tenen historial de trastorns mentals“. Confondre moralitat i salut mental és erroni, perniciós i discriminatori, tant per als que passem un problema de salut mental com per als que no s’ajusten als preceptes morals amb els quals es jutja.
Però no només per aquesta associació l’article és erroni i inacceptable, sinó també per molts altres factors. Entre ells, ens trobem amb un diagnòstic inexistent. Així, en el text llegim que el germà de Suzy Favor tenia un Trastorn Maniacodepressiu. Aquesta categoria ja no existeix en psiquiatria. El seu ús es va abandonar perquè no totes les persones que viuen un Trastorn Bipolar, que és el nom correcte, passen episodis o fases de mania.
A més a més, i potser tan greu o més que tot l’anterior, l’article ens explica un mètode de suïcidi, la qual cosa, en termes sanitaris, és fins i tot perillós. En aquest sentit, entenem que cal superar el tabú del suïcidi, però per a tractar el tema adequadament i no, en canvi, per a explicar com fer-ho.
Ara bé, entenem que, potser, no hi hagi cap tipus de mala intenció a l’hora d’elaborar aquest article. De fet, crec que no n’hi ha. En aquest sentit, veiem que el nivell d’ignorància de qui el signa, Martha Camina, i dels que s’encarreguen de corregir-lo i aprovar-lo, és tan gran que ni tan sols saben com escriure la paraula Trastorn. Per contra, escriuen insistentment “traNstorn”. Aquesta ignorància, però, no resta responsabilitat social a qui se suposa que informen i formen a la societat.
De moment, davant d’aquest tipus d’articles només tenim la indignació. No obstant això, aviat es posarà en marxa Alerta Estigma, un programa de Obertament, campanya de lluita contra la discriminació per motius de salut mental impulsada per la Generalitat de Catalunya i amb la participació de totes les institucions catalanes que estem vinculades a la salut mental. En què consisteix Alerta Estigma? En una monitorització col·lectiva dels mitjans de comunicació per donar suport a la difusió de missatges acurats i combatre els continguts prejudiciosos sobre el trastorn mental i les persones amb trastorn mental.
Des d’aquest petit espai, us animem a estar atents a l’inici d’Alerta Estigma, del qual us avisarem. Podreu unir-vos com activistes i sentinelles per ajudar-nos a que els mitjans de comunicació comprenguin els efectes perniciosos dels seus missatges i deixin de fomentar la nostra discriminació.
Hernán Sampietro
