X

(Català) Per una Llei de Drets en l’Àmbit de la Salut Mental

Sorry, this entry is only available in Catalan and European Spanish. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.

Hi ha gent que es va oposar (i s’oposa) a la Llei Integral contra la Violència de Gènere, a la Llei Integral per a la Igualtat de Tracte i la No discriminació, a la Llei d’Igualtat LGBTI, i moltes altres destinades a protegir a qui patim violència i discriminació estructural i sistemàtica. No ens sorprèn que ara també hi hagi qui s’oposa a una Llei de Drets en l’Àmbit de la Salut Mental.

Et diran que aquesta Llei és discriminatòria, quan el que proposa és garantir els drets humans i llibertats fonamentals en un àmbit d’atenció a la població general, caracteritzat per l’ús de la violència, la tortura i el maltractament.

El manicomi no és un edifici, és una institució; un conjunt de discursos i pràctiques socials. Cal assenyalar que la desmanicomialització a Espanya no ha acabat. Ha estat un procés de descentralització i invisibilització de les pràctiques manicomials que persisteixen i s’exerceixen cada vegada sobre més persones.

Els que hem viscut processos de psiquiatrització, donem suport a la proposició de Llei de Drets en l’Àmbit de la Salut Mental, redactada amb les nostres aportacions. Aquesta ens protegeix, tant a nosaltres com a tu, de les vulneracions sistemàtiques de drets humans en l’àmbit de l’atenció a la salut mental.

Per què donar suport a una Llei de Drets en l’Àmbit de la Salut Mental?

Actualment, ser diagnosticada d’un trastorn mental et segueix col·locant en una situació de vulneració dels teus drets humans més fonamentals. Necessitem un marc legal estatal acord amb les convencions de drets humans de Nacions Unides, que explícitament ens protegeixi de la violència institucional en l’àmbit de l’atenció a la salut mental. És a dir, que et protegeixi de:

  • Que et tanquin contra la teva voluntat en unitats psiquiàtriques.
  • Que t’aïllin i et lliguin de braços i peus a un llit, fins i tot durant dies.
  • Que t’administrin drogues psicoactives de manera forçosa o sense el teu consentiment lliure i informat.
  • Que et sobremediquen i t’anul·lin com a persona, restringint la teva capacitat de pensar, decidir, actuar, emocionar-te o sentir plaer.
  • Que t’indueixin mitjançant la violència, la sobremedicació i el maltractament, un procés de cronificació i desempoderament.
  • Que t’obliguin a acceptar eletroshocks sota amenaça o sense la informació fidedigna sobre les seves conseqüències.
  • Que t’impedeixin decidir com viure la teva pròpia vida.

Totes les persones podem travessar situacions de patiment, precarietat, exclusió o diversitat que acabin en un procés de psiquiatrització, sent diagnosticades d’un trastorn mental. El que es diagnostica com a trastorn mental no para de créixer a causa del negoci farmacèutic que medicalitza tot malestar. L’Organització Mundial de la Salut preveu que una de cada quatre persones al món travessi aquests processos. Tu, totes, podem ser la següent.


Deixa el teu comentari

Leave a reply

Back to Top