X

(Català) Trastorn Esquizo-Afectiu: Com afecta? Què fer?

Sorry, this entry is only available in Catalan and European Spanish. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.

Esquizoafectivo

Il·lustració © Francesc de Diego

Sóc Francesc, membre d’ActivaMent. La meva intenció amb aquest relat és que persones com jo es vegin reflectides i això els ajudi a entendre que no estan soles en aquesta lluita per millorar. Perquè el dia a dia amb aquesta malaltia és complicat. Cada matí et lleves i et preguntes com estaràs.

     El principal problema no són els símptomes positius, encara que siguin els més alarmants i més cridaners. Es diuen símptomes positius a les al·lucinacions, paranoies i deliris. En el meu cas, em sentia com si fos el nou messies. Volia salvar la terra dels problemes que hi ha al sistema i m’havien de presentar davant la societat com el Nou Messies.

     El pitjor és la lluita constant contra els símptomes negatius, que són els símptomes residuals de després d’un brot i un cop han desaparegut els positius. Aquests són: l’apatia, la manca de ganes de fer coses, la manca d’energia que t’envaeix, no gaudir de les coses… la depressió.

     Un cop has passat un brot tendeixes a perdre l’interès per sortir, parlar i relacionar-te. És dur estar sempre cansat. Però cal no decaure, cal esforçar-se per activar-se. I a poc a poc, amb el temps vas millorant i vas trobant sentit a la vida.

     També cal esforçar-se per relacionar-se i estar en contacte amb els amics. Això et fa sentir actiu, encara que costi, i no quedar sol i tancat en tu mateix i en els teus problemes. Els amics t’aporten comprensió i veus, des del punt de vista exterior, com et veuen els altres. I això és important, perquè un tendeix a veure’s molt malament. Ells fan menys pesats els teus problemes diaris i permeten que t’evadeixis, encara que sigui parlant de futbol. No només cal centrar-se en la malaltia, hi ha més temes per parlar.

     Cal intentar no deprimir-se, però si la resta no t’entén, es fa complicat. Per això també és important ajuntar-se amb persones que pateixen experiències semblants a tu. Així vaig conèixer ActivaMent, per un amic. Allà no et jutgen com ets i sempre tens algú que t’escolta. A poc a poc vaig integrant-me en aquesta gran família que és l’associació i participant -hi.

    Jo participo i ajudo a moderar un Grup d’Ajuda Mútua (GAM). També vaig a les assemblees i he participat en algunes de les decisions que es prenen. Formo part del grup d’acollides a les persones que s’acosten a l’associació per primer cop. I a poc a poc , ajudo més i més m’ajuden.

     Per sobre de tot, cal no justificar-se. Perquè és molt fàcil caure en l’error de pensar que, perquè estem malament, no val la pena esforçar-se. És important fer passos, petits, però donar-los. I no culpar-se quan estem malament. Si aquest dia no fem res, demà serà un altre dia. La vida no és fàcil. Però cal pensar que després de la tempesta surt el sol. I encara que tardi a sortir, un dia surt. I tornes a gaudir d’aquesta vida.

Francesc Cambronero


Deixa el teu comentari

Leave a reply

Back to Top