X

(Català) Bogeria i Genialitat: un prejudici arrelat

Sorry, this entry is only available in Catalan and European Spanish. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.

John Nash

John Nash per © Sergi Balfegó

     A la nostra societat hi ha diverses idees prejudicioses i estereotipades amb les quals es representa a les persones que vivim amb un trastorn mental. Algunes d’aquestes creences errònies són evidentment negatives. Per exemple, l’atribució de perillositat i/o d’impredictibilitat. D’aquest prejudici ja vam parlar a la Part I i Part II de “Trastorn Mental i Violència, què diu la ciència?”

     Ara bé, també hi ha altres creences que, tot i que en principi semblen positives i favorables per a les persones amb trastorn mental, són tan prejudicioses i pernicioses per al nostre col·lectiu com l’atribució de perillositat. Una d’aquestes creences presuntament positives és l’associació del trastorn mental amb la genialitat i/o la creativitat artística. Aquest és un prejudici fortament arrelat i difós a la nostra societat. De fet, actualment proliferen a Internet, les revistes i la premsa els articles que parlen d’històrics “genis-boixos”, pretenent així argumentar a favor d’aquesta associació.

     Com veurem, aquest estereotip és erroni, però la seva falsetat no resideix en el fet que els científics i artistes que s’esmenten als articles no tinguin un trastorn mental. La història ens ensenya que gran quantitat de persones que admirem van viure un problema de salut mental. Així, entre d’altres, trobem a John Nash, Vincent van Gogh, Virginia Wolf, James Joyce, etc. Per contra, l’estereotip és fals perquè li atribueix la genialitat al fet de tenir un trastorn mental. Aquesta idea és tan incorrecta com perniciosa.

     L’atribució de genialitat/creativitat és incorrecta perquè el trastorn mental pot afectar-nos a tots, amb independència de les nostres capacitats intel·lectuals o creatives. El nivell cognitiu o la formació d’una persona no és un factor causal, ni un protector, per als trastorns mentals.

     Aleshores, com s’expliquen tants/es genis amb la seva salut mental afectada? La resposta és simple: es tracta d’una qüestió d’estadística. En aquest sentit, l’Organització Mundial de la Salut ens diu que el 25% de la població del món passarà un problema de salut mental al llarg de la seva vida. A dia d’avui, això significa que més de 1.750 millions de persones es veuran afectades en un moment o d’altre. Entre tal quantitat de persones, n’hi haurà de tot: algunes viuran amb una deficiència intel·lectual, una gran majoria tindrà unes capacitats cognitives estàndart i una petita proporció de persones seran genials i/o artistes creatius. Però és que una petita proporció de 1.750 millions són moltíssimes persones genials!!!

     Com hem dit, aquest estereotip no tan sols és erroni sinó també perniciós, raó per la qual ha de ser rebutjat i combatut. Per a començar, el prejudici és nociu perquè insinua i pressuposa que les persones amb un trastorn mental tenim una qualitat que ens fa diferents, i això és discriminatori. Les persones amb trastorn mental no som un tipus especial d’èsser, no som qualitativament diferents a la resta de la població, ni la nostra identitat es defineix per una única condició. Reduir-nos, definir-nos i explicar totes les nostres conductes a partir del diagnòstic és un acte de discriminació.

     Però és que, a més a més, l’atribució d’una tendència a la genialitat i/o a la creativitat artística no es fa perqué se’ns pressuposin majors capacitats cognitives. El prejudici no diu que les persones amb trastorn mental siguem intel·lectualment superiors a la resta de la població. Per contra, l’estereotip es bassa en la creença que qui té un trastorn mental està més connectat amb l’inconscient, té menys censura i control racional i està més lliure de les restriccions culturals. És a dir, és una altra forma del prejudici d’impredictibilitat. L’atribució, aleshores, ens presenta com menys humans, no pas tan racionals i més deslligats de les normes socials.

     En definitiva, fins i tot aquest prejudici que podria semblar positiu, és una reproducció, sota noves formes, de les idees més discriminatóries i pernicioses per a les persones amb trastorn mental. No som ni més ni menys, capaços o incapaços, racionals o irracionals, que cap altra persona sense diagnòstic!!!

     Si acceptes aquest estereotip, potser sense voler, estarás discriminant o autodiscriminant-te.

Hernán Sampietro


Deixa el teu comentari

Leave a reply

Back to Top