X

Por al canvi tecnològic

Il·lustració © Jordi Serra

Això que a continuació reflexionaré amb vosaltres són temors, són pors, són coses que viatgen per la meva ment i amb tremolors no assumeixo encara la meva acceptació. Perquè crec que la tecnologia pot ser un gran alleujament i un gran avenç per l’evolució, però també pot ser una manera de controlar identitats i aplacar la voluntat dels altres. Perquè si decideixen gestionar visionant, i si tenen el timó de les nostres vides a les seves mans, si saben on anem, qui som i el que fem poden posar-nos traves als camins, poden posar-nos traves perquè caiguem i no destaquem, i siguem la part de la població enganyada per la tecnologia de l’entreteniment, i un esplendorós morbo que va agafant cada vegada més terreny.

No som com altres països en els quals els drets brillen per la seva absència. Si, és veritat que falta molt per aconseguir, però almenys hi ha certa lluita i està consentida pels poders i es van assolint petits passos.

Ara s’està proposant instal·lar una App de rastreig en els dispositius mòbils a cada ciutadà. Això pot ser bo… si està ben utilitzat. Seria un sistema per veure si un està contagiat o no ho està.

Però, actualment, estem en una situació tecnològica en la qual és possible saber on ets en cada moment? I controlar els col·lectius, a les masses socials en la seva mobilitat. Per això dic que això pot anar en contra dels drets de llibertat individual. I no ens enganyem en salut mental podria ser un futur devastador per als drets humans, ja que: Qui ens diu que en un futur no molt llunyà ens controlen? I ens etiqueten molt més amb aquest codi? Decidint i sabent en cada lloc què et passa? Si tens un diagnòstic? O si ets lliure i ells mateixos decideixen si has de transitar? O si has d’estar en un lloc o un altre?

La vida no serà igual després d’aquesta pandèmia. La llunyania entre els éssers humà ens canviarà. La separació de seguretat pot portar-nos al control de les nostres vides, i així ser ninots dirigits per la tecnologia, exposats al càstig si no acceptem. Si això no acaba remetent i es troba una cura, una vacuna que ens torni al camí de tenir llibertat, tot serà com un enorme malvestat de les llibertats, i anem a un futur en que la majoria serem vigilats i sotmesos. Però també el contacte entre els éssers humans que habitem la terra es veurà afectat, sense remei, a menys interacció igual més insensibilitat, sense abraçades ni amor físic l’ésser es congela i es queda sense emoció.

Perquè estar més separats pot tenir la conseqüència que hi hagi menys humanitat. Per això dic: no som una democràcia totalitària. Estem lluitant cada dia perquè es respectin molt més els drets i no acabem estant tan controlats, que tant li fa la nostra opinió i la nostra llibertat. Perquè serem controlats i totalment esbiaixats pels poders i la manipulació, que es farà més fort a cada pas que donem en el nostre diari quotidià. Per aquesta raó cal tenir cautela amb les mesures que es prenen, perquè pot ser contrari a ser lliure i tenir la capacitat i la voluntat del lliure trànsit.

No podem permetre que una malaltia com la Covid 19 controli massa el poder ser lliure i sentir-se com un més, sense tenir etiquetes, codis, o si ets lloable per ser un més en aquesta vida, que brilla per l’absència del dret dels altres en molts països. Per això cal tenir molt de compte quines mesures es prenen! Que no vagin en contra dels drets i l’honra de la vida, que no és igual si el control es descontrola i es fa norma sense mesura.

Miguel Ángel Pérez Salcedo


Deixa el teu comentari

Leave a reply

Back to Top