X

Manifest de les persones psiquiatritzades per una Renda Bàsica Universal

Des del nostre col·lectiu de persones psiquiatritzades i/o amb experiències de patiment psicològic i diversitat psicosocial reivindiquem la necessitat d’aprovar una Renda Bàsica Universal: una prestació econòmica incondicional, equiparable a el salari mínim o per sobre del llindar de la pobresa, compatible amb altres fonts d’ingressos, que garanteixi les condicions materials per al sosteniment d’una vida digna i possibiliti l’exercici dels drets de ciutadania per a tothom.

La seva aprovació és una necessitat urgent a un món on som mà d’obra redundant per al neoliberalisme, on una proporció cada vegada més alta de la població es veu exclosa del mercat laboral. A més a més, la mercantilització de les necessitats bàsiques, el cost de la vida i la precarietat laboral ens han portat a una situació en què treballar ja no garanteix que les persones estiguem per sobre del llindar de la pobresa.

En aquest context, que es veu agreujat i accelerat per les conseqüències socioeconòmiques de la pandèmia de la Covid19, ens posicionem a favor de la RBU perquè també és una mesura preventiva de la “salut mental”. Com assenyala l’OMS, el patiment derivat de la pobresa, les condicions precàries d’existència, la incertesa econòmica i l’atur es troben entre les principals causes de les vivències que es diagnostiquen com trastorns mentals, de les conductes addictives i el suïcidi. Garantir unes condicions dignes d’existència, independentment del mercat laboral, és una condició de possibilitat per reduir els malestars emocionals i socials que hi ha darrere d’aquestes conductes.

A la nostra societat, on es psicopatologitza i medicalitza el patiment, i on el malestar psicosocial es diagnostica psiquiàtricament, les pròpies respostes institucionals a als efectes del sistema socioeconòmic generen més exclusió. Amb el diagnòstic ve l’estigma. I un dels seus efectes retroalimenta les causes del patiment. Les persones que hem estat diagnosticades de trastorn mental sever som el col·lectiu social amb les xifres més altes d’atur i exclusió del mercat laboral, arribant a estar aturades 3 de cada 4 persones etiquetades així. Un diagnòstic de trastorn mental és una barrera, un motiu de discriminació que afecta negativament per a l’accés al mercat laboral o una condemna a treballs poc estimulants i gratificants que en absolut dignifiquen l’existència. Precisament, una RBO permetria trencar aquest cicle patologitzador de l’exclusió social, on els efectes de les condicions de vida i les respostes institucionals que s’estan donant perpetuen i generen encara més exclusió.

Aprovar una RBU permetria l’eliminació de les prestacions no contributives, que actualment són condemnes a la precarietat i l’exclusió social, amb quantitats econòmiques que estan per sota del llindar, ja no de la pobresa, sinó de la misèria. Situació en la qual ens trobem un alt percentatge de persones psiquiatritzades, atès que el 50% dels problemes psicosocials que es diagnostiquen comencen a la infància i adolescència, i fins al 75% si hi incloem la primera joventut. És a dir, la majoria de les persones ens trobem en situació d’estar discapacitades per la societat per motius de salut mental abans d’haver pogut fer les cotitzacions necessàries per accedir a una prestació contributiva.

Una RBO permetria sortir dels circuits de la discapacitat. En primer lloc, perquè és universal i incondicional. Això vol dir que, a diferència de les prestacions no contributives i d’altres formes d’assignacions econòmiques condicionades, no requereix que les persones haguem d’assumir una condició social inferior per poder sol·licitar-la, el que afegeix una nova font d’estigma i autoestigma. Tots els requisits estigmatitzants d’accés que hi ha actualment, com obtenir un 65% de disminució per poder optar a la pensió no contributiva, desapareixerien.

Una RBU, finalment, també seria un recurs fonamental per a promoure els processos de recuperació i empoderament en el nostre col·lectiu. En primer lloc, perquè a més de garantir unes condicions mínimes de sostenibilitat de la vida, afavoriria la vida independent, autònoma de la família i/o la institució. Actualment, les impossibilitats materials condemnen a la dependència, essent això una barrera a l’autonomia, l’autodeterminació, el creixement personal i l’exercici de la ciutadania activa. Les persones, sense els recursos econòmics necessaris per cobrir les necessitats bàsiques, quedem immerses en relacions paternalistes de dependència.

I, en segon lloc, perquè una assignació incondicionada afavoriria que moltes persones ens aventuréssim a tornar a treballar, sense por a perdre la prestació que cobrem i de la qual depenem per sostenir-nos. Situació que actualment genera uns efectes perversos, essent una barrera a la inserció laboral i la recuperació.

En definitiva, una RBO ampliaria el ventall d’oportunitats vitals per a les persones psiquiatritzades -feines a temps parcial desitjats, treballs en entorns protegits, voluntariat, estudis, reciclatge professional, etc.-, en cobrir necessitats bàsiques sense cap pressió social ni estigma.

Perquè les persones boges i psiquiatritzades no som ciutadanes de segona, reclamem: Renda Bàsica Universal ja!

Adhesió d’Entitats:

Entidad o Colectivo*

Web o Blog

Correo electrónico

Entitats adherides:

ActivaMent Catalunya Associació
Hierbabuena Asociación para la Salud Mental
GAM Valencia
Col·lectiu Obertament
Colectivo InsPiradas
Flipas GAM
Zoroa GAM
GAM Albacete
Fundación Mundo Bipolar
GAM Compostela
Associació Sociocultural Ràdio Nikosia
Insania, Col·lectiu de persones psiquiatritzades de Barcelona
Amics de la Salut Mental
Jóvenes Pensionistas
AMAFE
Furia Bollo
ASVATP
L’Aldarull LGBTI del Bages
Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya
Asociación Española de Enfermería de Salud Mental/a>
Fundació Els Tres Turons

Per a descarregar i imprimir el document: Manifiesto de las personas psiquiatrizadas por una Renta Básica Universal


Deixa el teu comentari

Leave a reply

Back to Top