X

Serenitat davant del confinament

Fotografia © Ginestà Tolosa

Tras unes setmanes del compliment de l’estat d’alarma m’agradaria compartir amb vosaltres les meves vivències d’aquests dies.

Em sento una mica oblidada pel CSMA, Centre de Salut Mental per a Adults. No he rebut ni una sola trucada per saber com anava el confinament… i això em fa una mica de pena.

Es viuen moments de tensió i por al carrer. Ho he viscut quan he anat a comprar: supermercats buits de coses essencials, farmàcies amb l’estoc esgotat en medicaments com el paracetamol i productes com a mascaretes i gel antibacterià.

Jo resideixo en un petit poble del Vallés Oriental i aquí també es viuen moments confusos i de por. Les petites botigues de queviures han hagut de reduir el seu horari d’obertura al públic, dos restaurants estan tancats fins que tot aquest malson acabi; l’escola i l’ajuntament també estan tancats fins a nou avís. No es veu a ningú passejar pels carrers, tots estem tancats a casa desitjant que això acabi aviat.

A tot això m’agradaria demanar serenitat davant l’estat del país actual. Sé que sona fàcil dir-ho però crec important que nosaltres com a ciutadans mantinguem la calma, siguem solidaris i pensem que si comprem iogurts i queden tres paquets deixem un almenys per al que vingui darrere, que si sabem que tenim una veïna que és senyora major, i per tant població d’alt risc, ens podem oferir a comprar-li el que necessiti d’alimentació o farmàcia. Crec important per tant que com a poble se’ns vegi unit i solidari.

El meu marit per sort o per desgràcia forma part del grup de treballadors essencials i cada dia s’arrisca a un possible contagi, però no queda una altra més que sortir a complir amb el seu treball.

Tots tenim por, temor a la incertesa, a la sobreinformació, a la mala gestió dels nostres governants i la clara manera que tenen de no dir-nos la magnitud que comporta tota aquesta pandèmia mundial.

Els meus dies s’han limitat a veure sèries, llegir, pintar, escriure i ocupar-me de la casa com si fos una rutina normal fora de tota aquesta pandèmia. He trobat el meu refugi en la meva terrasseta els dies que fa sol. I gràcies als companys d’ActivaMent tinc l’oportunitat de participar en dos grups per videoconferència per una aplicació anomenada Jitsi Meet on tots ens podem comunicar com si fos un GAM (Grup d’Ajuda Mútua) virtual. He tingut l’oportunitat de conèixer a companys nous i persones estupendes. Persones, a les quals voldria agrair el seu esforç i sacrifici del seu temps lliure per a moderar els GAM i tenir tots un lloc i una estoneta als matins i tardes on tots puguem compartir i conversar de les nostres preocupacions. De debò gràcies.

Inma Muñoz


Deixa el teu comentari

Leave a reply

Back to Top