X

Parlar de l’estigma i l’autoestigma, una necessitat

Il·lustració © Cristina Méndez

Per a les persones que tenim un trastorn mental, els conceptes d’estigma i autoestigma són bàsics. Tots nosaltres, abans o després, ens hem trobat en una situació en què hem estat discriminats pels nostres problemes mentals. I el que és pitjor, ens hem posat límits a nosaltres mateixos perquè interioritzem les idees errònies, falses i plenes de prejudicis d’una societat que ens rebutja.

Així doncs, per a nosaltres, Activament Catalunya Associació, una organització que està formada per persones amb trastorn mental i per col·laboradors molt conscients del que és l’estigma, la lluita contra aquesta forma de discriminació esdevé una prioritat. Creiem que ha arribat el moment que, amb calma però també amb una mica de ràbia, entrem en combat contra quelcom que ens fa molt de mal.

L’estigma és present a tot arreu: en la família, la parella, les relacions socials, el treball i en les nostres pròpies ments. Com és quelcom arrelat en la cultura occidental, ens el trobem en totes les facetes de la vida. I precisament per això, la lluita contra l’estigma es fa difícil. Les persones més benintencionades poden parlar de forma discriminatòria. Els mitjans de comunicació ens estigmatitzen de forma constant sense ser-ne conscients. Els escriptors en els seus llibres construeixen trames en què el dolent és una persona amb trastorn.

En aquest Blog trobareu el que les persones de ActivaMent hem reflexionat i estudiat sobre tot això. Per descomptat, no som neutrals. Les coses de què parlem aquí ens han fet molt de mal. I sabem que ens ho continuaran fent. Ens enfada que en ocasions, després de deixar molt clar que, per exemple, les persones amb trastorn no som violentes i que explicitem aquest missatge, a les pel·lícules, als diaris o a la televisió, se’ns segueixi tractant com a criminals per tenir un diagnòstic. Ens fa ràbia que el fet que ens tractin així i ens facin sentir així, es converteixi en una profecia autocomplerta. O que a causa d’això no aconseguim ocupació o ens acomiadin d’una feina.

En molts dels nostres articles parlem amb les dades i la ciència a la mà. Podem demostrar que l’estigma és un prejudici. I podem demostrar que si ens donessin una mica més de suport social, no discriminatori, podríem aportar molt a la societat. Som persones normals, diferent cada una en la seva individualitat, i volem integrar-nos i ajudar en el que podem.

Esperem que aquestes paraules us facin reflexionar sobre com ens tracteu, com ens tracta la cultura i la societat, i com ens tractem a nosaltres mateixos. Esperem que després de llegir això us acosteu a nosaltres sense por i rebuig, sinó amb acceptació. Esperem que parleu a altres persones del que aquí llegiu i estengueu la idea. Es tracta de fer una petita revolució que ens pot afavorir a tots. Ningú està lliure de tenir problemes de salut mental en un moment donat de la seva vida. Ningú pot dir que ell o ella està completament sa mentalment. Una quarta part de la població pateix o patirà un problema de salut mental. Es tracta d’humanitzar la societat. I això és sempre beneficiós.

Fèlix Rozey


Deixa el teu comentari

Leave a reply

Back to Top