X

Com aprenc a dormir una nit sencera sense pastilles

Il·lustració © Sergi Balfegó

Porto anys sense saber el què és dormir una nit d’una tirada. Dormo a trossos. Curiosament, sempre em desperto a les 2:30h de la matinada i no aconsegueixo tornar a dormir fins les 4h. Agafo el mòbil i em dedico a passar l’estona a les xarxes socials. Al dia següent em llevo bé, sempre acostumo a llevar-me abans de les 8 de la matí, però després de menjar necessito una becaina d’almenys una hora, i si no la faig a la tarda em sento extremadament cansada i apàtica.

Fa poc, escoltant les crítiques cap al mètode Estivill per ensenyar a dormir als nens i recordant els bons resultats que em va donar amb els meus fills, se’m va encendre una llumeta. Vaig decidir tenir una xerrada amb el meu cervell i preguntar-li la raó per la qual sempre em desperta a la mateixa hora: Per què em despertes sempre a la mateixa hora de matinada? Potser creus que necessito despertar-me a aquesta hora? T’has acostumat a despertar-me a una hora concreta i ho has convertit en rutinari? Creus que aquelles hores són hores per fer alguna activitat? Creus que és necessari dedicar-me a mirar les xarxes socials en plena nit? Qui t’ha dit que jo necessito dedicar-me a visitar diferents xarxes socials en plena nit? Creus que he sigut jo qui t’ho ha dit perquè totes les nits quan em despertes és el que faig?

Després d’una interessant xerrada amb el meu cervell -espero que no m’estigui llegint cap dels meus psiquiatres favorits- vaig arribar a la conclusió que ho feia per hàbit, per la qual cosa vaig decidir que quan em despertés no miraria el mòbil, ni tan sols miraria el rellotge. No faria absolutament res. Em quedaria quieta en el llit amb els ulls tancats. Evidentment, la primera nit em vaig despertar, el temps que va transcórrer se’m va fer etern, però no em vaig moure. La segona i tercera vaig tornar a despertar-me, el temps em va tornar a semblar etern, però vaig seguir quieta i amb els ulls tancats. A la quarta nit vaig despertar-me i crec que uns cinc minuts després vaig tornar a adormir-me.

Les següents nits vaig descobrir aquesta rara sensació de posar-te a dormir i que la llum del dia et desperti. El meu cervell comença a comprendre que jo no necessito despertar-me en plena nit per posar-me a navegar per internet. Ja no sento aquesta necessitat de fer una becaina, ni aquell cansament que per les tardes que em deixava sense ganes de fer res.

Un mes després tinc nits de tot tipus. Algunes dormo unes set hores d’una tirada; altres em desperto i me’n torno a dormir de seguida; i altres em desperto sentint la imperiosa necessitat de posar-me a fer quelcom, al què responc seguint en el llit sense moure’m, i intentant no sucumbir a la temptació d’aixecar-me.

Gracies una vegada més Doctor Estivill.

Rosa García


Deixa el teu comentari

Leave a reply

Back to Top