X

Indicacions de caràcter per a psiquiatres

Fotografia © Elena Figoli

Aquestes indicacions de caràcter per a psiquiatres, basades en la meva experiència amb la psiquiatria institucional, generalment dolenta i excepcionalment bona, el testimoni de la qual és impertinentment ociós relatar aquí per ser una experiència generalitzable, són una adaptació de les “Indicacions de caràcter”; per a pianistes intèrprets escrites pel compositor i pianista francès Erik Satie.

Aquestes indicacions de caràcter, escrites fa més d’un segle i no obstant això vigents, estan preses literalment en préstec de l’edició castellana d’Ornella Volta i María del Carmen Llerena dels seus Cuadernos de un mamífero, i són una acurada selecció d’elles. Aquestes indicacions de caràcter de Satie, susceptibles d’apel·lar-los en tant que intèrprets del nostre patiment psíquic, tenien el propòsit, donada l’exigència d’haver de passar, exactament igual que nosaltres, per un intèrpret, de fer del pianista el seu còmplice a través d’un llenguatge amb el qual comunicar-se amb ell, tal com pretenc amb candor fer jo amb elles.

Aquestes indicacions de caràcter que Satie anotava en els seus pentagrames, equivalents a la nostra funesta història clínica, no tenien com a objectiu la tècnica del virtuós, sinó que tractaven més aviat d’influir en l’estat d’ànim del pianista. És a dir: “pretenia alterar el sistema de defensa racional del seu intèrpret per despullar-li amb major facilitat dels prejudicis acadèmics que probablement havia adquirit i fer-li així més receptiu als missatges insòlits que havia de confiar-li (les cursives són meves)”

Aquestes indicacions de caràcter de Satie adaptades a vostès tenen com a finalitat moure’ls a reflexionar críticament sobre les seves respectives pràctiques, moltes vegades freturoses de simpatia i humanitat, i àdhuc a canviar-les per unes més dignificadores i humanes, encara que sigui únicament respecte d’un de vostès, cas en què aquesta censura haurà aconseguit el seu objectiu amb escreix. Ben mirat, nosaltres som els compositors, mentre que vostès són els intèrprets que ens han tocat en sort. A tots vostès i, particularment, als que les necessiten de manera urgent van benintencionadament dirigides les indicacions de caràcter següents:

Obri el cap 
Endarrereixi una hora
Amb la mà en el cor
Amb una gran bondat
Amb una lleugera intimitat
Amb una tímida pietat
Acuradament
De manera que obtingui un buit
Doble acuradament
Doble lentament
En el més profund silenci
En la boca de l’estómac
En les costelles
En flames
En el millor 
En ple pit
Graciosament
Picant l’ull
Faci com jo
Ignorar la mateixa presència
Imitativus
Convidar-se
El cap entre les mans
L’esquena encorbada
La mà sobre el cap de la seva ànima
Llàgrimes en els dits
Lent i trist
Pla
Porti-ho més lluny
Plori com un salze
Més íntimament
Més pesat encara, si és possible
Mirant-ho dues vegades
Mirant-se des de lluny
Mateixa afirmació però més interior
Misteriós i tendre
Moderat i molt avorrit
Modestament
Moure cap a dins
Moveu-vos
Molt afectuós
Molt convenient
Molt cristianament
Molt sincerament silenciós
Naturalment
No canviï de fisonomia
No menji massa
No massa sagnant
No parli
No perdi el nord
No surti
No es turmenti
No s’envaneixi
No suï
No tusi
No empassi
Noblement
Obeir
Obligatòriament
Paedagogus
Empal·lideixi
Pas a pas
Romangui (poc) just davant de vostè
Pesat
Per complet
Positivament
Preciosament
Proveeixi’s de clarividència
Que la seva emoció sigui suau
Quedi’s atònit
Respiri
Retiri la mà i fiqui-la-hi en la butxaca
Sàviament
Ser visible un moment
Seriosament però sense llàgrimes
Segueixi sense perdre el coneixement
Segueixi recte
Sense grandiositat
Sense irritar-se
Sense llustre
Sense maldat
Sense orgull
Sense ostentació
Sense presses
Somrigui
Subitus
Substantialis
Tan tranquil
Tendre
Una mica calent
Visible per un instant
Vagi’s

Hugo Rovira de Saralegui

Etiquetes: ,

Deixa el teu comentari

Leave a reply

Back to Top