X

La discriminació és una lacra social

Il·lustració © Francesc de Diego

Avui en dia quasi no sé què escriure. Les persecucions, com les que visc quan tinc una paranoia, que per mi són de veritat, no existeixen. Trobar-me com el centre d’atenció de tot el planeta i, més enllà, el centre del univers és perquè sóc diferent. La gent, millor dit, depèn de quina gent, m’amenacen i m’extorsionen. Se’n riuen de mi, diuen coses que no són de cap manera veritat i es fiquen en la meva vida com si fossin els cabdills. Em controlen, però jo no em deixo.

Sabeu una cosa? Que jo sóc lliure i sempre ho seré de lliure. Les seves mentides em volen fer mal, però no sé perquè. Perquè a mi no m’importa, però, a la vegada, em fan molt de mal. No conec els culpables del meu mal. Em va tocar tenir un trastorn mental, ja està!, i no vull la rancúnia de ningú, ni jo vull tenir rancúnia cap a ningú, ni de broma. Em fan bullying, mobbing i molt més, però jo lluito en contra d’aquests estigmes. La discriminació és una lacra social.

Ajudo tot el que puc i quan puc fer-ho, amb l’autoestima alta i sense miraments. Demano disculpes i els miserables em tracten de covard. Dono la mà i m’agafen fins l’espatlla i estiren… i estiren… fins ofegar-me. Ja no sé què escriure, ni què fer. No escric per escriure, fet i fet, no se si ho faig bé o no, però necessito ajuda.

Resulta inútil i forçat el fet d’escriure per escriure. No em faré mal a mi mateix, sense que sentin les paraules que m’omplen el cor aquells que no entenen la vida d’una persona amb trastorn. Que estigui a l’atur no significa res, i amb la quantitat de medicació que em prenc… que no creguin que fingeixo. En canvi, amb una paga miserable, insuficient per viure i per realitzar els meus projectes tinc un vida acceptable i plena, però no suficient per fer qualsevol cosa.

Si quedem retratats com a disminuïts, no és culpa meva. La gent no sap que també podem fer moltes coses i viure com els altres.Tenim projectes com qui ha fet un doctorat. Uns tenen unes habilitats, els altres dominen la teoria, altres som uns experts en la matèria de salut mental, malgrat les nostres males experiències i que tenim un petit problema de salut.

Xavi Fernández


Deixa el teu comentari

Leave a reply

Back to Top