X

Com entenc les meves al·lucinacions auditives

pensaments-vermells

Il·lustració © Clara Carbonell

     Potser m’equivoqui, però vull compartir un punt de reflexió diferent al que es té en la societat de cara als que, sense saber per què, patim al·lucinacions auditives, tan comuns i corrents entre les persones amb el meu diagnòstic, que és esquizofrènia paranoide.

     Potser tothom ens digui que no són reals tals coses que acostumem a escoltar les persones amb esquizofrènia… que tots ens insulten, ens amenacen, ens menyspreen, riuen de nosaltres, etc., etc. Jo vaig sentint com, directament, les persones em donen aquest tracte. Jo els sento amb tota la crueltat i la seva amenaça que em volen apallissar o fins ai tot  matar … Sé que no és real això, que ningú té res així contra mi. I menys que això sigui així amb tothom a tot arreu on sigui que jo hi sigui. Però en aquestes vivències és en el que coincidim molts amb esquizofrènia, l’escoltem i patim, hem sentit totes aquestes coses i aquest maltractament…

     A on vull arribar, i és això pel que escric, és que tots veiem aquest tracte en la societat cada dia. És habitual que es menyspreï i critiqui de la pitjor manera a tot aquell que fa o diu quelcom que no es veu correcte. En aquesta societat s’arriba a matar mosques a canonades ficant a les persones de per vida a la presó amb tot el menyspreu social. Ens fiquem en guerres, assassinant militarment indiscriminadament. En lloc d’ensenyar a corregir els errors, es prefereix aplicar la ira i la còlera contra qui sigui. Tots cometem errors. Tots ens equivoquem cada dia. Hauria de ser la societat més madura a l’hora de comprendre i ajudar a corregir amb afecte, paciència i comprensió dels errors, i no treure les amenaces, els menyspreus i els càstigs. I això és el que acostumem a sentir i sentir els diagnosticats.

     S’entén el que dic? Que som altament sensibles i tenim la percepció de tot el que és perjudicial i dolorós, real, de com és i reacciona aquesta societat amb els seus semblants. Tot i que no és real que ningú directament, ni realment, ens estigui insultant, provocant, amenaçant i demés, passa que som sensibles al que veiem cada dia a tot arreu: des de la reacció desmesurada de la societat en alguns casos, fins allò més cruel que veiem en les notícies. Sí que és real que sentim aquests tractes, encara que siguin detalls gravats.

     Si captes el sentit que jo li veig, podràs entendre que, potser, els que tenim esquizofrènia simplement som receptors de com és la societat. I pot ser que precisament nosaltres haguéssim de donar el crit de: “Ja n’hi ha prou de tanta crueltat sense sentit! Que estem farts d’escoltar tanta maldat“. I això SÍ és real.

     La meva intenció escrivint era poder ajudar amb la meva opinió a les persones que pateixen o passen pel que jo vaig passar, intentant donar una mica de llum al sofriment injustificat per ser el que ha estat sempre la societat humana. Estaré feliç si a algú li cau bé l’article i li pot servir d’ajuda. O si algú s’adona que abans de menysprear, primer cal ser comprensiu i ajudar a solucionar els problemes.

Jesús Rodríguez


Deixa el teu comentari

Leave a reply

Back to Top