X

La meva experiència amb la depressió: Per què explicar-la?

Explicar la Depresión

Il·lustració © Francesc de Diego

Mai en la meva vida he escrit un diari personal. Fins fa relativament poc temps guardava gelosament, en secret, tot allò relatiu a la meva salut mental. Llavors, per què he començat a escriure sobre la depressió des de la meva pròpia experiència? Per què explicar-li al món la meva vida? Quin sentit té exposar-me a l’escrutini dels altres? I ara més, que em trobo millor?

La resposta a tots aquests dubtes és, almenys per mi, molt simple: ho faig per necessitat. Compartir la meva experiència amb els altres m’ajuda a atorgar-li un sentit a allò viscut. Em serveix creure que pot ser útil per algú més allò que he après. Conec, perquè m’ha tocat viure-ho, què es travessar una depressió, què significa ser etiquetat, com sobreviure a les pròpies tempestes i què pot ser útil per recuperar-se.

A més, em resulta sorprenent la ignorància popular al voltant de la depressió. Fora del món de la salut mental la gran majoria de persones que no la han experimentat o no treballen amb ella no saben què es, com pot afectar-te, quines són les seves manifestacions ni, òbviament, què fer per afrontar-la. I aquesta ignorància és particularment cridanera, ja que actualment la depressió és una de les patologies més freqüents en el món. En aquest sentit, segons la Organització Mundial de la Salut, hi ha 350 milions de persones que estan passant una depressió, és la principal causa de discapacitat en el món i està darrera de la majoria dels 800.000 suicidis que es produeixen cada any.

Potser, els que esteu interessats en aquests temes podeu apuntar-me que en els últims anys la depressió ha començat a aparèixer en la agenda pública i en les polítiques sanitàries. Això és veritat, però el motiu principal no té res que veure amb la nostra salut o qualitat de vida, sinó amb el seu impacte econòmic. Hi ha estudis que afirmen que els problemes de salut mental s’emporten entre el 3% i 4% del PIB de la UE. Això és preocupant pels Estats i les seves polítiques sanitàries. Ara bé, tots aquests números, i el que signifiquen per les persones reals que encarnem les estadístiques, no són coneguts per la població general.

I la ignorància no és innòcua. En el terreny de la salut mental no saber què et passa, ni què esperar de la vida una vegada que reps el diagnòstic, no ser comprès o, fins i tot, ser rebutjat pels altres, són factors que et poden fer patir inclús més que els propis símptomes i que dificulten molt la recuperació.

Com pot alguna cosa tan usual com la depressió, o els trastorns mentals en general, ser tan poc compresos per la població general? Perquè en la nostra societat encara es parla poc, i molt malament, de aquests temes. També per això vull compartir la meva experiència. Potser les poques paraules que escric des d’aquest Blog poden servir, almenys mínimament, per modificar aquesta situació.

Hernán Sampietro


Deixa el teu comentari

Leave a reply

Back to Top