X

La Psicosi no és un concepte per la política

Salud Mental como Insulto

  Il·lustració © Sergi Balfegó

   Les persones que hem patit alguna mena de psicosi, temporal o crònica, podríem constatar quins símptomes patim o hem patit en el nostre procés d’emmalaltir, ésser diagnosticats, tractats i de recuperar-nos.

     Ara bé, quan alguns polítics, periodistes, economistes, historiadors, etc. argumenten les seves crítiques amb conceptes de salut mental, i concretament les més habituals malalties psicòtiques, és a dir, trastorn bipolar i esquizofrènia paranoide, és que tots aquests no han entès res de res. No només no han entès res, sinó que amb les seves paraules ofenen, menystenen i discriminen el nostre col·lectiu transmetent idees falses, perjudicials i nocives. Aquest fet comporta que es creïn estereotips, que esdevenen difícils de trencar.

     Durant el franquisme i nazisme, els psiquiatres d’aquests règims volien eliminar la patologia “rojo-separatista” i trobar “el gen rojo”, que els permetés fer una neteja genètica. D’això se’n va anomenar “eugenèsia“.

     El 1993, un article d’opinió al diari “ABC” parlava d’esquizofrènia socialista. El 30 d’octubre de 2012, trobem una portada del mateix “ABC”, amb el mateix titular: “Esquizofrenia socialista” amb un rerefons d’una persona amb americana i corbata, amb dos guants de boxejador contraposats. El 12 de novembre de 2012, Albert Rivera, ara candidat a la Moncloa, constatava “l’esquizofrènia política dels socialistes“. Ja sabem quin diari llegeix Rivera! Però uns mesos abans, el 20 de juliol de 2012, trobem en un article del mateix diari, que l’ex-ministra de salut, Esperanza Martínez, va considerar que la decisió de la cambra dels diputats de denunciar-la per malversació: “es parte de una esquizofrenia social“. És aquesta la manera que entenen l’esquizofrènia alguns polítics i periodistes?

     El 9 de novembre de 2012 apareix un article d’un tal Josep Romeu, en «el Diari gran del sobiranisme», que titula “Un cert punt d’esquizofrènia“, en el que només es parla de política, i en el que el concepte de salut mental només li serveix a l’articulista, per desqualificar el període electoral i el moment polític.

     També, el 10 de novembre de 2012, Arcadi Espada, en un article d’opinió afirmava que: “Nadie salvo sus íntimos puede descartar que el presidente Mas sufra alguna patología mental más o menos transitoria, y digo esto con una seriedad de prospecto farmacéutico”. Denigrant tot plegat.

     El 30 de gener de 2014, Antón Costas, catedràtic d’economia, titulava un article seu al “Periódico” de Catalunya: “Economia esquizoide“. És que la personalitat esquizoide té res a veure amb l’economia? És que no es pot separar la política, l’economia o el socialisme dels problemes de salut mental que patim molta gent? Insisteixo: Patim.

     El 23 de Juny de 2014, la web eldistrito.es, líder a Madrid, titulava una notícia: “La demencia histórica del nacionalismo catalán“. És que el nacionalisme o la ideologia tenen a veure amb la demència? No, acceptin que la demència és la demència i la ideologia o el nacionalisme són temes ben diferents!!! No és possible vincular la demència o la salut mental a cap nacionalitat… Ni catalana, ni espanyola, ni d’enlloc.

     El 12 de gener de 2015 Marc Gafarot, escrivia en la web «mon.cat» un article titulat, amb lletres ben grosses: “L’esquizofrènia catalana“, en el que es feia ressò del que anava dient Albert Boadella, feia temps, sobre el problema català. Si us plau, senyor Gafarot, no fem el problema més gran encara!

     Parlant d’Albert Boadella, fa força temps que ve fent campanya associant el poble català a la paranoia. Us poso uns quants exemples: 1, 2, 3, 4, 5, 6. Que no, senyor Boadella, que no!!!

     El 7 d’Agost de 2015 Joaquim Coll, historiador, despotricava contra uns i altres polítics catalans, en un article titulat: “Paranoia política” a “El Periódico”. Que no! Que la paranoia i la política comencen per la lletra “p”, però no tenen res a veure!

     Així és com arribem al 14 d’octubre de 2015, quan el ministre Garcia-Margallo envia al psiquiatra a un diputat de CDC… Tot plegat, era molt previsible.

     El 3 de setembre de 2015, Ferran Monegal, crític de TV, en un article titulat “Merkel en clave esquizofrénica“, deia que “a la audiencia solo nos cabe ir a la farmacia y pedir medicación para la esquizofrenia”. En aquest article es parla només de política. Però és evident que el concepte “esquizofrènia” està excessivament utilitzat en política i per molts periodistes de forma pejorativa i discriminatòria. Cal aturar la difusió d’aquests continguts.

     Doncs he de dir a tota aquesta gent, i dir-ho davant de vosaltres i de qui em llegeixi, que l’esquizofrènia paranoide no és política, ni econòmica, ni socialista, ni social, ni nacionalista, ni nacional,… sinó un problema de salut mental que patim molta gent i que crea angoixa, ansietat i desesperació. No es poden banalitzar aquests conceptes sota cap pretext. Cal que siguem respectuosos i que parlem amb propietat.

     I res, ni cap argument de cap polític, periodista, economista, etc. que fiqui tot en el mateix sac, té cap raó de ser. Cada cosa al seu lloc. Si us plau! Posem fi a l’estigma i la discriminació per raons de salut mental. Denuncieu a Alerta Estigma!!!

Dani Ferrer


Deixa el teu comentari

Leave a reply

Back to Top