X

Teatre i Salut Mental

Fotografia © Irina Santos

Teatro    Sóc Mònica, psicòloga de formació, activista de la salut mental i formo part d’ActivaMent. M’agraden moltes coses, com cantar, ballar, llegir, escriure, etc. Tinc un trastorn mental, i vull parlar del paper tan important que té per a mi una activitat com és el teatre.

     Fer teatre per a mi és terapèutic. És una activitat artística que m’ajuda a expressar sentiments i emocions, a treure el que porto dins. Des de que faig teatre em sento molt millor emocionalment, fins i tot físicament. Durant molt de temps no m’havia agradat gens la meva vida i el lloc que jo ocupava en ella. Ara, amb totes les experiències que estic vivint, he retrobat la meva millor versió i em sento a gust amb mi mateixa i estic més oberta a gaudir del lloc que ocupo en el meu món. He descobert que puc fer alguna cosa que m’agrada. I que no ho faig tan malament. Una altra cosa que m’ha sorprès és agradar als altres, i això omple molt, perquè, encara que no sigui allò principal, fa moltíssima il·lusió i encara donen més ganes de seguir endavant.

     Fa un any que formo part de la Companyia Brots, de Pallapupas, integrada per persones amb i sense diagnòstic psiquiàtric. Aquesta companyia lluita contra l’estigma en salut mental a través del Teatre de l’Oprimit. Des de que sóc a Brots, he interpretat el paper d’Ella en l’obra “Ella”, a la qual li tinc moltíssim afecte. També he participat de l’última gala: “Una Nit de Bojos”, un espectacle solidari de Pallapupas. I actualment estem en procés de creació d’una nova obra.

     Alhora, junt a d’altres companys de Brots, estem treballant amb Marta Carrasco, coreògrafa i Premi Nacional de Dansa, per crear un nou espectacle. Juntament amb Antonio Masegosa, que és el director de la companyia Brots, director artístic de l’Altre Festival i ajudant de direcció de Marta Carrasco. Aquesta proposta neix per a L’Altre Festival, un festival que uneix arts escèniques i salut mental. L’obra que realitzarem, “Bon Nadal”, no us deixarà indiferents, perquè és dramàtica, divertida, original, diferent… “Ens situem en ple mes de juny, per Nadal. Què bonic que és el Nadal… Ho és o no ho és? La família es reuneix a celebrar la Nit de Nadal. Sorgiran moltes contradiccions, moltes emocions, molts enfrontaments. Això és el Nadal. A qui li agrada veritablement el Nadal?

     Des de que sóc a Brots, em sento més extravertida, amb més ganes d’expressar com em sento, de compartir coses… Crec que és un puntal per a mi en la meva recuperació. Em sento més segura i més a gust amb mi mateixa. I crec que és el teatre i els reforços positius, que són les bones crítiques, els que actuen de mirall i fan que vagi canviant la meva autopercepció.

     Crec que també dóna un sentit positiu al fet de portar una identitat de persona amb un diagnòstic psiquiàtric. Així, en l’obra “Ella”, per exemple, fem una crítica al sistema psiquiàtric i al fet que no se li dóna l’oportunitat a la persona de triar sobre la seva vida. També és una forma de fer activisme en salut mental. A l’Altre Festival es pretén donar una visió diferent de la salut mental; precisament, aquesta visió d’eina terapèutica. I també cerca ser un lloc de trobada entre persones amb trastorn mental, familiars, professionals de la salut mental i professionals de les arts escèniques.

     També és molt important el teatre per la gent que coneixes, el grup que es forma fent teatre, que pot arribar a ser una gran família. I, per descomptat, els/les directors/es que et trobes. Puc dir que en ambdós casos, Antonio i Marta, he tingut moltíssima sort perquè són gent molt generosa, humil i que fan que les coses semblin fàcils.

     Si voleu veure en l’obra de Marta Carrasco, “Bon Nadal”, és el 6 de juny a les 21h; i l’obra “Ella”, de la Companyia Brots, és el 7 de juny a les 18h; ambdues dins de l’Altre Festival. Les dues obres es realitzaran a l’Espai Bota (Fabra i Coats). I també participaré en “No vull canviar”, coproduït per Perpetuum i L’Altre Festival, espectacle per al qual he prestat la meva veu.

     Crec que trobar alguna cosa que t’agradi i t’ompli pot ser complicat; així que un cop trobat, cal viure-ho al màxim, des de la veritat, des de les entranyes. Jo he trobat el teatre i sento que m’omple molt, però això és extrapolable a una infinitat d’activitats i a diferents persones. Així que busca el teu teatre…

Mònica Civill


Deixa el teu comentari

Leave a reply

Back to Top