X

La cura del nostre món emocional

no controlar la ira

Il·lustració © Sergi Balfegó

 

Llegint un llibre d’un coach anglosaxó per a executius anomenat Mike George -autor d’alguns llibres de molt èxit, entre ells un que vaig llegir i parla sobre les emocions, titulat “Los siete mitos del verdadero amor”-, vaig trobar més o menys el següent:

     Les emocions, fins i tot les que ens semblen positives, no ho són tant, ja que ens alteren, fet que sol provocar que no siguem capaços de pensar amb tanta lucidesa com quan estem tranquils. En aquest llibre apareixia el següent exemple: al Japó es va fer un experiment en què, per a què als executius els disminuís o se’ls tragués la ira, aquests havien d’anar a una espècie d’habitacions on podien deixar-la anar. Al cap del temps es va observar que a aquests directius no només no els disminuïa la ira, sinó que els augmentava, i que molts d’ells s’havien convertit en addictes a les “habitacions de la ira”.

     Sembla que les emocions són addictives i que com més les fem servir, més solen aparèixer, fins i tot quan no volem. Quantes vegades no hem pensat això: ‘com vaig poder jo haver dit allò o reaccionat així‘?

     Les emocions no s’han de combatre, atès que vénen amb més força si les combatem. Tampoc s’han de ignorar, ja que passa el mateix que si les combatem. El que s’ha de fer per gestionar-les millor és observar sense fer res més. Acaben anant-se soles, encara que és cert que és molt difícil observar segons quines emocions de manera neutra quan ens vénen, i en aquest cas parlo per pròpia experiència.

     Posaré un exemple de neutralitat amb les emocions: en el lloc on vaig a realitzar la meditació Raja Ioga, una de les persones que dirigeixen les meditacions va comentar el següent: sembla que un dia es trobava en un lloc fora de Catalunya amb una altra persona arreglant una mena de dipòsit d’aigua, i de sobte a l’altra persona li va caure tota l’aigua a sobre i la va amarar de dalt a baix. Aquesta persona sembla que ni es va immutar, només va dir: “la veritat és que això està espatllat i cal arreglar-ho”. La persona que ens explicava la situació va dir que va pensar: “Jo també vull arribar a ser com ella, m’agradaria no immutar-me per res”.

     Jo també voldria no immutar-me per res, però és una cosa molt difícil. Només cal pensar que una persona tan pacífica com va ser Jesus de Natzaret va arribar a usar, tal com diu la Bíblia, la violència verbal en expulsar els mercaders del Temple. Aquí li van poder les emocions. Aquest exemple ens indica que gestionar les nostres pròpies emocions és molt difícil, encara que jo ho intento, ja que ho considero una cosa bona i desitjable.

Ernesto García


Deixa el teu comentari

Leave a reply

Back to Top