X

La Família i Jo

Estigma Familiar

Il·lustració © Riki Blanco

No vull que es mal interpreti el que vaig a dir en aquest article. Crec que la família és en molts casos l’únic suport que tenim les persones amb problemes de salut mental. I que sense ella la vida seria molt més dura.

Això no significa que la convivència amb ella sigui sempre fàcil. Jo, que tinc un trastorn esquizoafectiu, sóc molt conscient de les principals raons que m’han produït els meus problemes. Diuen que cal una predisposició genètica (però encara no s’ha trobat cap gen de l’esquizofrènia) i uns factors ambientals. I crec que una part important d’aquests factors ambientals és la família. Poden ser els pares o potser la parella. És aquesta gent en part responsable dels meus problemes?

Tampoc vull tirar pilotes fora. És obvi que no pots quedar-te penjat dels teus problemes d’adolescència. Has d’agafar el que tens i tirar cap endavant. Però, tinguis l’edat que tinguis, la relació amb la família és molt important.

En ocasions, no pots estar amb ella i no pots estar sense ella.

L’estigma juga un paper molt important: la família no està fora de la cultura occidental. De vegades et consideren feble, dròpol, fins i tot menyspreable.

A més a més, cal tenir en compte les particularitats de cada família. L’altre dia, una cosina meva em deia: “tu a la família ets tabú”. “No es parla de tu i molt menys del teu trastorn”. Em diu: “tot tu ets tabú”. Ma mare diu que tinc depressions, malgrat que fa molts anys que no estic deprimit. Però una depressió queda molt millor que una esquizofrènia. La família més propera ha pres una mica més de consciència dels problemes. Però tinc família per les Espanyes que de mi no parla. Sóc una vergonya per a la família? La meva situació és una cosa que s’amaga. A la meva família hi ha coses, no només jo, de les que no es parla. No és, crec, que totes les famílies siguin així, sinó que aquest secretisme és cosa de nosaltres. No és agradable ser una persona que és tabú. Potser a alguns els agradaria ficar-me en un psiquiàtric i tirar la clau.

Més gent de la que sembla pensa així en la societat. No tot és comprensió contra l’estigma i els teus problemes. Hi ha gent a qui fem nosa. Hitler va matar a tots les persones amb problemes mentals d’Alemanya que va poder. Sense arribar a aquests extrems, hi ha gent que no ens vol a prop.

Això de lluitar contra l’estigma és més complicat del que sembla.

Fèlix Rozey


Deixa el teu comentari

Leave a reply

Back to Top