X

Falses Acusacions

Il·lustración © Sergi Balfegó

Estem cansats les persones amb trastorn mental que cada vegada que una persona actua de forma violenta o irracional s’atribueixi aquest acte a una malaltia  mental.

La societat no vol acceptar que moltes persones simplement són dolentes. La ira, l’odi i el sadisme existeixen.  I no tenen res a veure amb una malaltia mental. Simplement, hi ha persones que no tenen els valors necessaris o els tenen però no serveixen als seus interessos. Hi ha gent que gaudeix fent el mal. Han existit sempre i probablement sempre existiran.

El fet que els advocats, per a aconseguir avantatges pels seus clients, invoquin una suposada malaltia mental ens fa mal a nosaltres, les persones amb trastorns mentals. Molta gent es sorprendria de com són de pacífics molts llocs freqüentats per nosaltres.

Malauradament, hi ha metges psiquiatres que segueixen el joc dels advocats. Gent que encara no s’ha assabentat de l’existència de l’estigma. El fet que puguem demostrar que les persones amb problemes mentals no som ni violentes ni imprevisibles no sembla importar a moltes persones que viuen del morbo. Persones que volen notorietat a costa nostra.

Fa poc, un psiquiatra forense a la televisió proclamava que un assassí era un malalt. No adduïa cap raó. Simplement deia “és un malalt, és un malalt”. I suposo que ell es considerava la persona adequada per a dir-ho. Així el tornarien a trucar de tertulià. Aquest comportament és vergonyós.

Trobem persones que per crear debat i fer programes de televisió o vendre diaris, provoquen els instints més baixos de la gent. El morbo de fer-li voltes i voltes a un crim i mirar-ho des de tots els punts de vista.

L’agressió forma part de la història humana. No es tracta de bogeria. Per exemple, és un fet que vivim en una cultura masclista. Molts homes, quan li fan mal a una dona, pensen: “alguna cosa haurà fet”. I l’agressor és un home igual, que creu en moltes ocasions que la dona és de la seva propietat i pot fer-li el que vulgui. “La vaig matar perquè era meva”. És un cosa que forma part de moltes cultures del món. No són bojos. Estan culturitzats, simplement. És la llei del més fort. Acusar a aquesta gent de bogeria és una ximpleria.

El Papa està boig quan no deixa que hi hagi dones capellans? O els musulmans fanàtics que no deixen que una dona condueixi o vagi a l’escola? Doncs aquestes coses porten a la consideració de la dona com un ésser inferior.

Suposo que passaran molts anys abans que moltes persones acceptin el costat fosc de la humanitat. Nosaltres lluitarem per que sigui el més aviat millor.

Fèlix Rozey


Deixa el teu comentari

Leave a reply

Back to Top