X

La Recuperació en Salut Mental: el paper de les Associacions

Associacionisme

Il·lustració © Sergi Balfegó

   Quan em van diagnosticar el meu trastorn em van sorgir molts dubtes, preguntes i pors. Recordo que vaig demanar al meu psiquiatra que em recomanés un llibre per a no posar-me a buscar informació a qualsevol lloc, com per exemple internet -tot i que he de confessar que també ho vaig fer-.

     La necessitat de resoldre dubtes des del testimoni de persones que haguessin passat pel moment que jo estava passant em va fer acostar-me a una primera associació específica del trastorn que tinc; és a dir, per a persones que compartim el mateix diagnòstic de salut mental. Allà vaig trobar un espai on poder fer preguntes sobre el trastorn a persones expertes, és a dir, a persones que com jo tenien aquest diagnòstic. Em vaig sentir acollida en un grup de persones heterogènies i per un psicòleg que contestava els nostres dubtes. Era un espai de trobada informal, on un dia parlàvem del trastorn, un altre de qualsevol cosa quotidiana i un altre dia fèiem un concurs de cuina, per exemple.

     El cas és que aquest espai se’m va quedar petit. També em va passar que ja no em resultava tant profitós i atractiu per anar-hi, ja que em recordava cada setmana el que em passava i jo seguia sense sortir-me en el meu dia a dia, no trobava la manera de sentir-me millor i de trobar el meu lloc.

     Aleshores, em vaig apropar a l’associació ActivaMent perquè vaig veure un cartell al meu centre de salut mental i em va atreure el fet que feien Grups d’Ajuda Mútua (GAM). I també pel fet que no es definien pel trastorn que tenien, cosa que vaig trobar com a quelcom positiu.

     A ActivaMent he trobat un grup d’ajuda mútua setmanal, on m’hi trobo molt bé. També realitzo les tasques de Community Manager, ja que porto les xarxes socials. Cada dia cerco notícies de salut mental i les publico. Agraeixo el suport que ens donen els nostres seguidors. M’encarrego d’una publicació que és un diari digital, etc. I de tant en tant, escric algun article com aquest.

     Continuo a ActivaMent perquè m’hi sento molt a gust, he trobat un caliu molt especial gràcies a les persones que formen Activament. Tot i que encara em costa lluitar contra l’autoestigma, els/les companyes d’Activament m’han ajudat a veurem com una persona més, “normal”, sense tares, tan capaç com els demés, amb possibilitats de fer coses, de donar i rebre i de ser un membre actiu.

     També he trobat gent que m’ha informat sobre els meus drets tot i portar un diagnòstic en salut mental i, com deia, a no menystenir-me per aquesta raó.

     Recomanaria a les persones que tenen algun problema en salut mental que s’apropin a associacions on puguin sentir-se escoltades sense ser jutjades, on puguin ser membres actius de l’associació, on puguin ser assessorats i  informats dels seus drets.

     Passar per una primera associació i ara formar part d’Activament m’ha obert els ulls. Durant masses anys he mirat cap a un altre costat. Per por, per vergonya, no he acceptat que tenia aquest problema, que és clar que té moltes coses negatives. Però buscar persones que puguin tenir interessos comuns, sentir-te recolzada per una associació que lluita contra la discriminació per motius de salut mental, etc., fa que trobis persones que t’entenen, amb les qui pots compartir molt bones estones que t’uneixen molt i que fan que puguis anar buscant i trobant un lloc, el teu lloc, en aquesta vida.

Mònica Civill


Deixa el teu comentari

Leave a reply

Back to Top