X

I si pateixo un trastorn de la conducta alimentària?

Fotografia © ActivaMent

Mirar-se al mirall. No reconèixer-se  i odiar-se. Creure que ningú t’estimarà sino estàs prima.

Pensar en calories, miquetes i porcions. Restar.

No entendre perquè als demés els hi sembla malament que t’aprimis. Dividir.

Saber que aprimar-se és qüestió d’actitud. Fer el que calgui. Mentir.

Posar-te uns texans que abans no t’entraven. Dinar familiar que he de compensar.

Somriure interiorment quant algú et diu que estàs massa prima. Qui t’estima ara?

El pes es converteix en el centre de la teva vida. Vius per comprovar que cada dia peses una mica menys i sino és així el teu món es capgira. S’interposen els teus familiars, la teva parella, els teus amics. Perquè et fan això? no veuen que és molt important per tu? Cada cop estàs més sola. Cada cop les porcions i les miquetes són més difícils de controlar però el mirall no deixa de tiranitzar i a vegades sospites que el que veus no es correspon amb la realitat. Però tens tanta por de que no sigui així que segueixes dividint, mentint i restant… vida.

La balança es converteix en la teva millor amiga  només al principi “quant tot va bé”. Després es converteix en un monstre més al qual no ve de gust recorre.

———

     Si alguna persona es sent identificada amb algun d’aquests pensaments pot ser que estigui patint un TCA: un trastorn de conducta alimentaria.

     Tot i que sempre haurà de ser consultat amb un especialista, algunes de les pistes que ens poden portar a sospitar que es pateix un TCA són:

* Una restricció important de la ingesta alimentària.

* Por irracional a augmentar de pes.

* Canvis bruscs d’humor i de l’estat d’ànim.

* Augment de l’activitat física.

* Distorsió corporal.

     Com es veu en el testimoni, major control en relació al pes, major observació en el mirall, aïllament familiar i social, etc.

     Vivim en una societat on els cànons estètics sovint no són els mes saludables però tot i així ens els mostren a totes hores com els més desitjables i aquest pot ser un factor a tenir en compte. Però no l’únic. Per altre banda, a les persones afectades de TCA, sovint se’ls  atribueixen una sèrie de característiques com ara baixa autoestima, autoexigència, baixa tolerància a la frustració, idees distorsionades sobre el pes o el menjar, etc.

    Són molts els models, o combinacions d’ells, els que intenten explicar perquè apareix un TCA.

     Per a detectar si estem patint un TCA seria bo fixar-nos amb el que pensa i sent aquest testimoni i les pistes que el segueixen  ja que són elements diagnòstics, és a dir, necessaris per a diagnosticar un TCA.  Si reconeixem algunes d’aquestes seria bo consultar-ho amb un metge.

Mònica Civill

Més informació: http://www.acab.org/cat/recursos/home.htm

Etiquetes: , ,

Deixa el teu comentari

Leave a reply

Back to Top