X

Hem d’entrar en acció

Voluntariat

Il·lustració © Sergi Balfegó

     Vaig al Centre de Dia i em trobo molta gent perduda en els seus pensaments. Són vuit o deu persones i la majoria està en silenci. Cadascú en el seu món. I a mi em sembla molt trist. Espero que aquesta actitud, que s’encomana, les teràpies del centre la facin canviar. Jo crec que per a passar-ho bé cal que visquem més ficats en la realitat que ens envolta. Quan no estic fent res, ni comunicant-me, estic pitjor. Són els moments en que tots els nostres dimonis surten a la nostra consciència.

     Diu el psicòleg que no fem cas dels símptomes de la nostra malaltia. Que sortim de nosaltres mateixos. Necessitem activitat. Diu un company que primer el posin bé i que després ja trobarà feina. I malauradament no és així com funcionaran les coses: Hem de fer coses per a trobar-nos bé. Quedar-se al llit deixant passar les hores tan sols ens provocarà més problemes. És treballant com millorarem.

     Podem fer el que vulguem, des de afiliar-nos al partit pirata fins a jugar als escacs (o ser un activista d’ActivaMent!). La qüestió és sortir dels nostres móns, que evolucionen cap a trobar-nos malament.

     Fer coses canvia la imatge que tenim de nosaltres mateixos. De un “boig” ens convertim en un “voluntari” o un “estudiant” o potser un “treballador”.

Clar, les coses no passen en un moment. N’hi ha gent que necessita el pas previ pel Centre de Dia per a sortir d’un brot i normalitzar-se. Però el més aviat possible, hem de tornar a integrar-nos en la societat.

     Així també els altres veuran alguna cosa més en nosaltres que un boig o un friki. Veuran una persona activa que es busca la vida. I això és important en la lluita contra l’estigma. Si pensen en nosaltres com en aquell home que s’afaita una vegada cada tres mesos, no es dutxa més que una vegada al mes i sembla que no connecta amb el món que l’envolta, la lluita serà molt difícil.

     Més que res és important progressar, malgrat que millorem a poc a poc. Cal ficar-se en la realitat i actuar sobre ella per a que sentim que la nostra vida ha importat. Des de passar una bona estona amb els amics fins a lluitar pel medi ambient. I això ens pujarà l’autoestima i ens provocarà orgull.

Fèlix Rozey


Deixa el teu comentari

Leave a reply

Back to Top